PARÍS 2006
17 DE MAIG DE 2006 ORGULL, ALLEUJAMENT I FELICITAT
B A R Ç A N 1 2 9
N o soc gaire nostàlgic, però hi ha records que, amb el pas del temps, guanyen valor. París 2006 és, sens dubte, un dels més bonics que guardo de la meva etapa com a futbolista. Han passat vint anys i continuo sentint la mateixa barreja d’ orgull, alleujament i felicitat que aquella nit del 17 de maig a l’ Stade de France. Feia catorze anys, des del 1992, que el Barça no guanyava la Copa d’ Europa. Per a molts nens i nenes, fins i tot per a molts adults, era gairebé un mite, un somni explicat pels
Per ANDERSON LUÍS DE SOUZA, DECO DIRECTOR ESPORTIU DEL FC BARCELONA.
altres. Hi havia tota una generació esperant aquell títol. Per això recordo la celebració com una cosa molt especial: no va ser només una victòria esportiva, va ser retornar l’ alegria i l’ orgull al barcelonisme. Sentíem que havíem complert amb una responsabilitat històrica.
Estic convençut que aquell Barça ocupa un lloc especial en la història del Club. I no només per la Champions, sinó també pel que va representar: caràcter, personalitat i una manera molt clara d’ entendre el futbol i la competició. Aquell equip, a més, va trencar l’ hegemonia del Reial Madrid dels galàctics.