VEGEU VÍDEO

B A R Ç A N 1 2 9

gens fàcil arribar a la final d’ aquesta competició: nosaltres vam eliminar el Chelsea, el Benfica i el Milan. Un cop allà, has de tenir gran condicions, tècniques, físiques i tàctiques, perquè el teu entrenador et tingui en compte. Valoro molt tot plegat. Sento un gran orgull de saber que el que va passar el 17 de maig del 2006 no va ser perquè sí, vaig haver de recórrer un camí difícil per arribar fins allà.

Aquest missatge d’ esforç i superació, el transmet als seus jugadors? Cada dia. Han de valorar el que suposa estar en aquest Club, però també han d’ aprofitar-ho.

Tenen l’ oportunitat de lluitar per títols, de jugar competicions importants i, al final, la possibilitat de jugar en el primer equip i, qui sap, jugar una final de Champions.

Va ser decisiu en una final de Champions dins d’ un equip ple d’ estrelles mundials. Com va viure aquell protagonisme inesperat? No estava preparat per al que va passar, per ser el protagonista d’ aquella final. La meva feina principal era defensar, no fer gols. Quan va acabar el partit i els companys van venir cap a mi, em vaig adonar de com d ' important vaig ser. Vaig mirar de gaudir-ho, entenent que la gent em donava les gràcies pel carrer, que la premsa volia parlar amb mi més que mai, que tothom em demanava fotos. Els meus pares em van educar per tenir sempre els peus a terra, però vaig mirar de gaudir-ho al màxim.

Amb la perspectiva del temps, com valora la importància d’ aquell gol, a nivell personal? He entès fins a quin punt ha valgut la pena treballar per a l’ equip. Era porter de futbol sala fins als 15 anys, no tenia un talent diferencial per al futbol, vaig haver de generar alguna cosa per ser útil en un equip de futbol. I això va ser, justament, treballar per a l’ equip. Aquesta idea ve amb mi fins avui. Als meus fills, als meus jugadors, els dic que han de posar el seu talent al servei de l’ equip.