L’ impuls de les retransmissions en català no es va limitar al primer equip masculí del Barça. Amb el pas del temps, van expandir-se a totes les disciplines esportives vinculades al Club. El bàsquet, l’ handbol, l’ hoquei patins, el futbol sala i, més endavant, el futbol femení també van explicar-se amb naturalitat en català. L’ univers Barça es convertia en un dels grans escenaris de projecció pública de la llengua. Generacions senceres d’ aficionats i aficionades han crescut escoltant gols, cistelles, aturades, remuntades i finals europees narrades en català, fins al punt que avui resulta difícil imaginar-ho d’ una altra manera.

dècades sense referents contemporanis? No es tractava únicament de canviar d’ idioma. Calia reconstruir un vocabulari, recuperar expressions i adaptar els ritmes radiofònics a una llengua que havia estat absent dels grans esdeveniments esportius. El futbol exigia rapidesa, espontaneïtat, emoció i capacitat narrativa. I el català havia de demostrar que podia expressar-ho tot amb la mateixa naturalitat que qualsevol altra llengua.

Aquella feina pionera va acabar creant escola. Paraules, fórmules expressives i recursos narratius que avui formen part del llenguatge habitual de les retransmissions van anar consolidant-se gràcies a aquells primers professionals que es van atrevir a obrir camí. Com tantes altres vegades en la història del Club, el Barça es convertia en un espai on la llengua catalana trobava una nova forma de projecció social.

L’ HERÈNCIA DE PUYAL

L’ acollida va superar totes les expectatives. Els testimonis de l’ època recorden una allau de reaccions positives dels oients. Cartes, trucades i missatges arribaven a Ràdio Barcelona celebrant una iniciativa que molta gent percebia com una petita victòria col · lectiva. Per a milers de catalans, escoltar el Barça en la seva llengua era molt més que una qüestió comunicativa. Era la constatació que el català podia tornar a ocupar espais públics massius i populars. El futbol es convertia en una eina de normalització lingüística. Aquell dia va començar una relació entre el català i l’ esport que ja no tindria marxa enrere.

Amb els anys, Joaquim Maria Puyal es va convertir en una figura imprescindible del periodisme català. Primer a Ràdio Barcelona i, posteriorment, a Catalunya Ràdio, va desenvolupar un model narratiu propi que va marcar diverses generacions de periodistes i afició. Però l’ autèntica dimensió de la seva aportació va més enllà de la trajectòria professional. La retransmissió del 1976 va demostrar que el català podia ocupar plenament un àmbit reservat fins aleshores a altres llengües. Des d’ aquell moment, noves veus van anar prenent el relleu a la ràdio, a la televisió i, més recentment, a les plataformes digitals. El futbol en català va deixar de ser una excepció per convertir-se en una realitat quotidiana.

MOLT MÉS QUE UNA RETRANSMISSIÓ

Cinquanta anys després, aquella tarda del 5 de setembre del 1976 continua ocupant un lloc destacat en la memòria col·lectiva del país. No només perquè va canviar la manera d’ explicar el futbol, sinó perquè va demostrar el poder de l’ esport com a vehicle cultural.

Aquell Barça- Las Palmas és una data d’ or en la història de la comunicació catalana. Un partit que va durar noranta minuts, però que va deixar una herència que arriba fins als nostres dies. Una història de futbol, sí, però també una història de llengua, de periodisme i de país.

B A R Ç A N 1 3 1