Sota la batuta de l’ anglès Terry Venables, el Barça va esdevenir un equip compacte i molt difícil de superar. Per això, després d’ onze anys, la Lliga va tornar a ser blaugrana. El 24 de març del 1985, a quatre jornades del final, la victòria a Valladolid( 1-2) la tarda del penal aturat pel mític Urruti, va sentenciar el campionat. Per sempre quedarà allò de l’" Urruti, t’ estimo!".

Un inici nefast va deixar el Barça a vuit del Madrid, en una època en què les victòries valien dos punts. La Lliga semblava perduda, però una reacció blaugrana, combinada amb algunes ensopegades blanques, van fer que el títol caigués, després d’ un apassionant frec a frec, del costat de l’ equip de Cruyff gràcies a la derrota del Madrid a Tenerife( 3- 2) en l’ última jornada.

B A R Ç A N 1 2 9

Ningú va evitar el passeig victoriós del Barça aquell curs, amb Johan Cruyff a la banqueta. Tot i el cúmul d’ adversitats-les greus lesions de Koeman i Ferrer, la sanció de dos mesos a Stòitxkov i la malaltia coronària de Cruyff- la Lliga va quedar decidida a quatre jornades del final, el 12 de maig del 1991, amb la derrota de l’ Atlètic de Madrid al camp de la Reial Societat( 2-1).

Aquella Lliga es va resoldre de manera quasi idèntica a l’ anterior. Des del primer moment el Barça es va mantenir al capdamunt, però en el darrer tram del campionat algunes ensopegades van possibilitar que el Madrid arribés a l’ última jornada amb un punt més. I el miracle es va repetir: el 20 de juny del 1993 els blancs van tornar a caure a Tenerife( 2-0) i el títol va ser per al Barça.