Ramallets, Seguer, Biosca, Segarra, Gonzalvo III, Bosch, Basora, César, Kubala, Vila i Manchón. Sota l’ ègida de Ladislau Kubala, amb Ferdinand Daucik a la banqueta, el Barça d’ aquella temporada de les Cinc Copes no va tenir rival a la Lliga i, el 6 d’ abril del 1952, va sentenciar el campionat a la penúltima jornada amb una golejada( 7-0) a la UD Las Palmas, a Les Corts.

El Barça havia reunit una plantilla excepcional que compaginava les estrelles forànies i les locals, amb un entrenador com Helenio Herrera, de forta personalitat. A la Lliga la trajectòria va ser impressionant, fins que, el 12 d’ abril del 1959, en la penúltima jornada, va arribar la sentència després d’ empatar a un gol al Metropolitano davant l’ Atlètic de Madrid.

Aquella Lliga no va ser apta per a cardíacs. Barça i Madrid van lluitar amb tanta igualtat que van acabar empatats a 46 punts. El triomf va ser blaugrana gràcies al goal average general, atès que el particular estava empatat. El 17 d’ abril del 1960, en l’ última jornada, es va acabar el patiment amb una golejada del Barça sobre el Saragossa( 5-0) al Camp Nou.

L’ èxit va arribar malgrat la tuberculosi que va patir Kubala. Contradient els metges, l’ hongarès va tornar als terrenys de joc després de divuit jornades d’ absència i l’ equip va iniciar una marxa victoriosa cap al títol. El 3 de maig del 1953, en l’ última jornada del campionat, una victòria a Les Corts sobre l’ Athletic Club( 3-2) va donar la sisena Lliga al Barça.

La tan recordada Lliga de Cruyff, la primera després de catorze anys de travessa pel desert. Segurament, la més desitjada de la història culer. Sense l’ holandès, el començament no va ser bo. A partir del seu debut, el 28 d’ octubre del 1973, el Barça va iniciar una ratxa victoriosa que va arribar al seu clímax amb el 0-5 del Bernabéu, del 17 de febrer del 1974.

B A R Ç A N 1 2 9