5 6
Després d’ unes sentides paraules del president Llaudet, la bandera blaugrana que onejava al bell mig del terreny de joc va ser arriada per August Santamans, soci número 4 del Club, acompanyat per Salvador Martínez Surroca, antic jugador del Barça que havia participat en la inauguració de Les Corts en aquell llunyà 20 de maig del 1922. Arribats a aquest punt, ja sense donar més opció al sentimentalisme, Llaudet va iniciar de manera simbòlica l’ enderrocament del camp de Les Corts, tot utilitzant un martell pneumàtic al punt exacte on el 8 febrer del 1922 s’ havia col·locat la primera pedra, a la tercera fila del Gol de Baix.
Acabada la cerimònia, va entrar al terreny de joc de Les Corts la maquinària de l’ empresa de demolició, disposada a portar a terme la seva implacable feina, començant per les esmentades grades del Gol de Baix, tot trencant els primers seients. Aleshores es va produir una escena singular: en lloc d’ abandonar el recinte, molts dels assistents es van apropar a aquelles primeres runes per tal d’ emportar-se qualsevol relíquia com a record. Uns s’ emportaven un grapat de terra, d’ altres, una pedra, i fins i tot un soci va arribar a recollir un enorme tros de seient de la grada.“ Era on jo seia sempre, i me l’ emporto per deixar-lo al jardí de casa meva, com a record”, va manifestar visiblement emocionat.
7
SEGONA PART
Aquesta història va tenir una segona part. Consumada la demolició en uns dies, ja amb l’ antic Les Corts convertit en un solar i en un record, es va obrir un període de transició per part de la junta directiva blaugrana, a l’ espera de vendre d’ una vegada per totes els terrenys del vell camp, un objectiu que Enric Llaudet havia tingut entre cella i cella des de la seva arribada a la presidència del FC Barcelona el juny del 1961.
Per fi, el 18 de maig d’ aquell 1966 va arribar la tan esperada notícia: el Club havia arribat a un acord amb l’ empresa immobiliària Habitat per la venda del solar de Les Corts per valor de 226 milions de pessetes. Aigua de maig per a les arques blaugranes després de l ' enorme deute generat per la construcció del Camp Nou els anys 1954-1957. I és que el cost de l’ Estadi havia passat dels 66.620.000 pessetes pressupostades inicialment a la desorbitada xifra final de 288 milions, cosa que va estar a punt de portar el Club a la fallida econòmica. Així doncs, el camp de Les Corts del FC Barcelona ja era definitivament història. L’ import de la seva venda va ser destinat íntegrament a l’ amortització del deute del Club: crèdits bancaris, obligacions hipotecàries i bons de caixa. Com va explicar la Revista
Barça el 25 de maig del 1966,“ aquellos solares han prestado su último y gran servicio al club, liberándolo de los agobios económicos que venía sufriendo desde la construcción del nuevo estadio.”.
L’ epíleg de la història de la venda dels terrenys de Les Corts no va ser especialment agradable per als veïns de la zona. El grup Habitat va trigar quatre anys a construir, la qual cosa va convertir el solar en un dipòsit de deixalles que va cridar l ' atenció de La Vanguardia, que, en l’ editorial del 21 d ' agost del 1969, es preguntava amargament:“¿ Es que la ordenanza municipal que manda vallar los solares no edificados no puede aplicarse a este concreto solar de Les Corts?”. Inconvenients de viure sota una dictadura que aplicava la normativa legal al seu capritx.
3 Arribada de la bandera.
HORACIO SEGUÍ
4 Inici simbòlic de l ' enderrocament.
HORACIO SEGUÍ
5 Llaudet mostra
el taló de venda dels terrenys de Les Corts.
HORACIO SEGUÍ