B A R Ç A N 1 2 7

ria dels quals contra equips estrangers i en horari nocturn.

Per la seva banda, els equips inferiors del FC Barcelona jugaren partits al camp de Les Corts fins a pocs mesos abans del seu enderrocament. L ' últim es va disputar en una data tan avançada com el 10 de juliol del 1965. Va ser la final del Campionat de Futbol Infantil O. A. R., jugada entre l ' Infantil A del Barça i l ' Infantil del UB Catalonia. Les pràcticament buides grades de Les Corts-en altres temps glorioses, plenes fins a vessar- van ser testimoni de la victòria dels infantils barcelonistes per 3-1. En acabar el partit, després de la celebració dels campions, Les Corts tancava per sempre més.

UN DESTÍ INEVITABLE

Un cop abandonat l’ antic estadi de manera definitiva, es van anar produint constants queixes veïnals demanant la demolició de la vella Catedral del futbol per la perillosa presència de brutícia i rates. El destí final de l’ estadi de Les Corts, era doncs, necessari i inevitable. Va ser així com, a la una del migdia del 4 de febrer del 1966, el president blaugrana Enric Llaudet va enarborar simbòlicament la piqueta que iniciava l’ enderrocament de Les Corts davant una nombrosa congregació formada per uns 500 socis i sòcies disposats a donar l’ adeu, ara definitiu, a l’ anomenada Catedral del futbol. Va ser una cerimònia austera i senzilla però tremendament emotiva.

3 Inici efectiu de l ' enderrocament.

HORACIO SEGUÍ

4 Enderrocament.

HORACIO SEGUÍ