TOKO SHENGELIA, LA NOVA ESTRELLA CULER, REPASSA LA SEVA APASSIONANT, LLARGA I EXITOSA TRAJECTÒRIA PER A LA REVISTA BARÇA
JORDI CLOS FOTOS © FC BARCELONA / GERMÁN PARGA, JUDIT CARTIEL, VÍCTOR SALGADO
En una Geòrgia recentment independitzada de la URSS poc abans de la seva dissolució, l’ any 1991 naixia Tornike Shengelia, l’ estrella incorporada pel Barça aquest estiu. La seva seria una trajectòria vital i professional fascinant. La tradició pel bàsquet en una família on tant el pare com la mare havien estat jugadors de nivell, i la convulsió social del seu país, van marcar una infància no sempre senzilla, que va forjar un caràcter resilient i sacrificat.
“ Tinc bons records de la infància, però vist des del meu punt de vista actual, va ser difícil, no només per a mi, sinó per a tot el meu país. Tot i això, jo, com a nen que era, en guardo una bona memòria: als sis anys els meus pares em van regalar una pilota de bàsquet i des d’ aquell dia me’ n vaig enamorar. Sempre la portava amb mi: al carrer, a casa, al llit..., sempre la botava tot i no tenir infraestructures al barri i haver-me d’ inventar objectes com si fossin cistelles. Així vaig començar a jugar a poc a poc. Després, l’ any 2000, el meu pare va anar a jugar a Hongria i jo vaig començar més seriosament, uns mesos abans de tornar a Geòrgia.”
La precarietat elèctrica i tecnològica de Tbilisi no permetia als nens i nenes seguir competicions internacionals. Tot i així, el jove Toko( com se’ l coneix en el món del bàsquet) s’ empescava maneres per veure algun partit o vídeo del seu ídol Michael Jordan. També era un dels nens d’ aquell entorn que solia portar una samarreta del Barça. Admirava l’ equip de futbol culer, però tenia molt clar cap a quin esport i on volia encaminar el seu futur.
DE TBILISI A VALÈNCIA
“ Amb 14 anys vaig estar en un campus a Geòrgia amb més de 100 nois, on els guanyadors podien provar una setmana a València. Vaig ser un dels escollits i, quan hi vaig anar, al meu cap no hi havia res més que quedar-m’ hi. Era un moment en què, si no sorties del país abans d’ una certa edat, ja era molt difícil convertir-te en jugador de bàsquet. Així que sabia que aquella era l’ única oportunitat, per això ho vaig donar tot i, gràcies a Déu, el València em va fitxar per tres anys.”
A València, com a júnior, va iniciar la seva llarga travessia internacional. Confessa que la llunyania de casa li va enfortir el caràcter. I que el primer que va apostar per ell al primer equip va ser el tècnic Fotis Katsikaris.
“ Va ser curiós perquè després dels meus entrenaments amb el Júnior sempre em quedava a veure els del primer equip. Una nit, mentre entrenaven, en Fotis em va veure allà i li va dir alguna cosa al seu assistent. Aquest em va avisar que havia de baixar a la pista. Jo pensava que em renyaria perquè no podia estar allà, però em van dir‘ demà entrenes amb nosaltres’. Allò va ser inoblidable, sempre li estaré agraït.”
Així, amb només 17 anys, debutava oficialment amb el llavors Pamesa València amb una
A
SEGUIU EL LÍDER
B A R Ç A N 1 2 6