CELEBREM L’ ANIVERSARI CADA VINT-I-CINC ANYS. DE MANERA QUE TENIA SENTIT QUE POSÉSSIM UN CERT ÈMFASI EN L’ ÚLTIM QUART DE SEGLE. NO NOMÉS PERQUÈ ÉS EL QUE TENIM MÉS A MÀ, SINÓ TAMBÉ PERQUÈ SEGURAMENT HA ESTAT EL MÉS GLORIÓS " reforcen i que per això tenen tant de sentit si van plegades. Aquí l’ interessant és adonar-se que, normalment, aquells que li treuen ferro a la primera identificació, acte seguit també són els qui desacrediten la segona …
Poc o molt, tothom té clar que l’ estil de joc del Barça es crea a partir de les aportacions decisives de Johan Cruyff al capdavant del Dream Team i que es consolida amb La Masia. Però la majoria dels grans equips de la història del Barça, anteriors, ja apuntaven cap a molts dels seus trets diferencials, com són la vocació ofensiva, el joc combinatiu, tècnic, de passada curta, els extrems oberts, etc. El principal, la passió per la pilota, que Johan sintetitzava amb allò de“ Si tú tienes el balón, el otro no lo tiene”, ja és a l’ escut. Al cor del nostre escut, hi ha una pilota. Diuen que Gamper es va fer enviar des de Suïssa les dues primeres pilotes reglamentàries que van arribar a Barcelona. Una per a ell. L’ altra per a una colla de vailets que un matí, recent baixat del tramvia a Sarrià, on treballava, l’ havien convidat a jugar i ell, que era un davanter corpulent, els havia espellifat la pilota de drap en mil bocins, amb un xut fins a l’ eternitat. Sempre que li pregunten a Pep Guardiola per què gira tant al voltant de la pilota, l’ estil de joc del Barça, diu que no coneix cap nen que, quan surt a jugar al pati d’ escola, hi renunciï. La pilota és la viva metàfora d’ aquell esperit, d’ il·lusió pel joc i per la vida, que ens feia sortir a jugar quan érem nens. I el Barça és el club que ha convertit aquell esperit en la seva força moral i en la seva política.
Totes les mesures, el joc posicional, combinatiu, l’ ús de jugadors tècnics i intel·ligents, que puguin jugar al primer toc, eixamplar el camp quan ataques, empetitir-lo quan defenses, el davanter centre com a primer defensa, el porter com a primer atacant …, són la conseqüència directa d’ aquell compromís fundacional amb la bimba, del volem la pilota per atacar la porteria contraria. Tenia tot el sentit del món, doncs, rematar la pel·lícula del 125 aniversari, centrada amb aquesta relació col·lectiva amb la pilota, fent que Lionel Messi, el millor futbolista de la història, digués a càmera les poques paraules en català que li hem sentit dir mai:“ Volem la pilota”. També tenia tot el sentit del món que el logo de l’ aniversari, sovint acompanyat de la frase“ L’ estil que es porta al cor”, fes dir-li a la pilota de l’ escut que en teníem 125. O que el futbolista del meravellós cartell de Miquel Barceló, constituït per una multitud d’ elements, tingués una pilota als peus. Com el simpàtic Cat, dels germans Grangel, que la té a la gola. Sempre que sento la part final del Cant del 125,“ porto l’ escut al pit, em protegeix el cor”, sabeu què recordo? Que al cor del nostre escut, hi tenim una pilota.
B A R Ç A N 1 2 5