B A R Ç A N 1 2 5 |
DAVID CARABÉN |
Se’ m fa molt difícil mirar d’ oferir una perspectiva general sobre el 125 aniversari. Hi ha hagut molts projectes en marxa i en paral·lel, tots ells engrescadors, amb gent molt ferma i diversa, i amb molt de talent, implicada. El logo, el cartell, el cant, la pel·lícula, el programa de televisió, el videopòdcast, la gala al Liceu, la del Palau de la Música, el Cat, la marxa culer a Montserrat i, és clar, les tres o quatre coses que no van acabar sortint, però on també hi vam invertir hores … Encara que només fos per enumerar-los de passada, voler parlar de tots ells alhora és una feina destinada al fracàs. En traurem molt més profit si miro de centrar-me només en un aspecte fonamental de l’ aniversari, i que el travessa. Em refereixo al reclam central de l’ efemèride, el“ Volem la pilota”, que neix al Manifest del 125 aniversari.“ Volem la pilota per gaudir, per compartir, per vèncer”, hi deia.“ Per atacar i per defensar-nos. Per decidir el nostre futur. Per meravellar. Perquè tenim la certesa que juguem millor si juguem tots”.
Quin sentit té, un reclam? Per què vam dedicar tant d’ esforç a trobar-ne un?
Quan el President Laporta em va proposar el comissionat del 125, va fer èmfasi en la doble vessant de l’ encàrrec. Per una banda, es tractava de definir el marc conceptual de l’ aniversari. Per l’ altra, coordinar els actes
|
principals de la celebració. De seguida vaig entendre que la primera part de la feina, el marc conceptual, era la més important. Si no la fèiem bé, no podríem encarar la segona, traslladant l’ esperit de la celebració a cadascuna de les seves accions.
125 anys donen per a molt. Els prop de 140.000 socis i sòcies, per a més encara. Ja no diguem els milions d’ aficionats, ni la memòria dels que ja no hi són. De quantes maneres es pot celebrar el Barça? De quantes maneres sentim els colors? Si m’ hagués aturat a pensar-ho, hauria plegat ràpidament. Per sort, celebrem l’ aniversari cada vint-i-cinc anys. De manera que tenia sentit que poséssim un cert èmfasi en l’ últim quart de segle. No només perquè és el que tenim més a mà, sinó també perquè segurament ha estat el més gloriós a nivell de títols esportius, de joc i de reconeixement mundial, de la nostra llarga història. Si et pares a analitzar les cinc maneres tradicionals amb què responem la pregunta“¿ per què som més que un club?”( per la identificació amb el destí polític del país, perquè som propietat dels socis, perquè som multiesportius, perquè tenim un estil propi, perquè tenim La Masia), t’ adones que es poden sintetitzar amb dues identificacions fonamentals del Club: una amb Catalunya i l’ altra amb una manera d’ entendre el joc que, si anem al detall, descobrirem que es necessiten l’ una amb l’ altra, que es
|