A dalt, la portada del setmanari ' Xut!' del 24 de juny de 1925-amb un acudit de Valentí Castanys-, la contraportada de ' Xut!' de l ' 1 de juliol d ' aquell any-amb un acudit de Ricard Opisso-, la fitxa del partit en què hi va haver la xiulada i un carnet de soci del FC Barcelona de l ' any 1925.
de la llei, com ho demostra una curiosa anècdota que el 3 d ' agost va protagonitzar un sabadellenc anomenat Emili Bragulat, detingut per la policia sota l ' acusació de passejar per la Rambla de Sabadell tot lluint una insígnia del Barça.
LA SOLIDARITAT AMB EL CLUB
Un altre club que no hagués estat el Barça hauria estat en perill de desaparèixer davant una mesura com aquesta, però el FC Barcelona ja era aleshores una entitat forta i consolidada, amb una afecció fidel, per la qual cosa va poder superar el cop amb facilitat. Els 10.000 socis continuaren pagant religiosament la seva quota i fins i tot es van produir menys baixes que en temps normals. Es va donar l’ insòlit cas que molts ciutadans que no eren afeccionats al futbol van fer donatius per tal d’ ajudar econòmicament el Club, com una mostra implícita de rebuig a la dictadura. A més, la Banca Jover va obrir un compte de cinc mil pessetes en favor del Barça i cap jugador barcelonista va abandonar l’ equip en aquelles circumstàncies tan extremes.
L’ EPÍLEG
El 17 de desembre del 1925, una vegada complerta la sanció imposada, el nou president del Futbol Club Barcelona va ser Arcadi Balaguer, aristòcrata i amic personal del rei Alfons XIII. Amb Balaguer al capdavant, en principi el Barça va passar a ser ben vist per les autoritats de la dictadura. Cinc dies després, a les 14.15 hores, els jugadors del Barça van poder realitzar el seu primer entrenament a l’ estadi de Les Corts després de sis mesos sense exercitar-se sota la disciplina blaugrana.
Anys més tard, l ' ambient de llibertat i eufòria popular que va comportar la proclamació de la II República espanyola va fer possible que el 21 de juny del 1931 el Barça pogués organitzar un nou homenatge a l ' Orfeó Català. A diferència del viscut el 1925, el clima polític i social bufava a favor de la iniciativa. Aquell dia, a la mitja part d’ un partit amistós entre el FC Barcelona i el Saragossa, es va lliurar un pergamí als responsables de l ' Orfeó i un llaç per embellir la bandera. El text-obra dels artistes i socis blaugranes Utrillo i Joan M. Guasch, mestre en Gai Saber i antic directiu barcelonista-, era el mateix que al capdavall no es va poder oferir a l ' Orfeó en aquella funesta tarda del 14 de juny del 1925:“ Avui a Catalunya, l’ art i l’ esport són dues columnes bessones que aixequen cel amunt la bandera invisible de la Pàtria. La Pàtria nova s’ està forjant. Sota el mall de dolor la joventut espurneja. Vosaltres tot cantant i nosaltres tot jugant, treballem dia i nit per la glòria d’ una raça. Amics de l’ Orfeó, columna germana: el teu gran triomf a Roma oreja el nostre front. Per la victòria d’ avui, per la lluita de demà, el FC Barcelona vol viure al teu costat”.
B A R Ç A N 1 2 4