B A R Ç A N 1 2 4

En la imatge de dalt es pot veure com es va omplir Les Corts el dia de la seva reobertura, el mes de desembre del 1925.

abans havia estat clausurat també l’ Orfeó Català, mentre no manifestés la seva“ palmaria manifestación de su adhesión a la unidad de la patria única e intangible”, per bé que aquesta suspensió va ser aixecada el 13 d’ octubre.

A nivell individual, el boc expiatori de tot plegat va ser Joan Gamper. El fundador i president del FC Barcelona es va veure obligat a abandonar la presidència del Barça per sempre més i es va exiliar temporalment a Suïssa, iniciant així el desgraciat declivi de la seva vida, complicat amb depressions i greus problemes econòmics que el conduirien a suïcidar-se al cap de cinc anys des d ' aquests fets. A Gamper, a sobre, se li va prohibir tenir en el futur cap mena de vincle amb el FC Barcelona.

Nou dies abans que s ' oficialitzés el càstig, el FC Barcelona havia intentat inútilment eludir una sanció que semblava cantada amb una carta a Milans del Bosch. A la missiva, el Club argumentava:“[ La junta directiva ] Creu que seria una injustícia fer responsable el nostre club de qualsevol acte que al seu camp es realitzés, si aquest tingués lloc en les condicions d ' espectacle públic ja que, de cap manera, es

poden prendre com a actes socials aquells en què intervinguin o puguin intervenir elements estranys que han satisfet la seva entrada a taquilla”.

UN CLUB PARALITZAT I FORA DE LA LLEI

Tot va ser inútil. Durant sis mesos, el FC Barcelona va viure sota la prohibició taxativa de celebrar cap mena d‘ esdeveniment esportiu i amb gairebé totes les seves activitats institucionals paralitzades. En aquell temps, quan el Club va viure als llimbs, el president accidental va ser Joan Coma, després que el secretari Pere Cusell rebutgés el càrrec. Durant aquell mig any de sanció, les escasses reunions de la junta directiva barcelonista van ser vigilades per un delegat de l ' autoritat, present a totes i cadascuna d’ aquestes. Es va convocar una reunió mensual, excepte al setembre i l ' octubre, en què no se ' n va fer cap, i al desembre, quan se ' n van fer tres. Amb el Club completament inactiu, no hi havia cap tema important per tractar.

Inactiu i proscrit, perquè el FC Barcelona pràcticament va esdevenir un club al marge