Joan Coma Gaspar Rosés Josep Suñol i Garriga
la seva punta de llança, quan ha estat necessari, en diferents àmbits de la societat.
Durant tot aquest període del 1931 fins al juliol del 1932, la majoria d’ assemblees tenien com a objectiu la modificació de l’ Estatut del Club per un altre de més actualitzat i que recollís les noves mesures econòmiques que s’ havien d’ emprendre per fer front a la greu crisi que patia el Club. De la mateixa manera, però, també s’ acabava amb el règim de Delegats i es tornava al model d’ assemblees generals de socis, màxima representativitat de la democràcia del Club.
A LA MEMÒRIA DE GAMPER
Per últim, cal posar en relleu la cortesia del president Rosés en la primera assemblea celebrada després la mort de Gamper, el 2 de març del 1931, en què dedicaria unes sentides paraules a la seva memòria, apel·lant al seu esperit per prendre decisions“ sense apassionaments ni personalismes”. Aquesta actitud honra el llavors president, i contrasta amb el tracte que va rebre després de la sanció imposada per la Dictadura el juny del 1925, a causa de la xiulada a l’ himne en l’ homenatge a l’ Orfeó Català. A partir d ' aleshores, des de la Presidència d’ Arcadi Balaguer es va menystenir la seva figura fins al punt de considerar-lo un“ proveïdor d’ insígnies”, i retirar-li el seient vitalici al camp. Un gran gest el de Rosés, que actuava a l’ altura que mereixia la persona més important de la història del Futbol Club Barcelona. Que consti en acta.
Seu social del FC Barcelona durant els anys 30 del segle passat, al carrer Consell de Cent.
Important presència de la força pública en el Barça-Espanyol disputat al camp de Les Corts el 23 de novembre del 1930.
B A R Ç A N 1 2 3