V a ser una revisió especial . Es van realitzar les proves mèdiques habituals i , en el moment de mesurar l ’ alçada de Youssoupha Fall , la màquina , elevada al límit de les seves possibilitats , indicava que el jugador mesura dos metres i 22 centímetres . Es certificava que el nou pivot blaugrana , que arriba procedent de l ’ ASVEL Villeurbanne , és el jugador més alt de la història del Barça de bàsquet i , per descomptat , l ’ esportista més alt que ha defensat la samarreta blaugrana . Fall és un centímetre més alt que el mític Roberto Dueñas . El madrileny va ser descobert en una parada d ’ autobús , quan tenia 16 anys i mesurava 2,18 metres . La història de Fall és similar , però va succeir molt més lluny de Barcelona . Exactament 4.000 quilòmetres separen la capital de Catalunya de Dakar . Allà el nou pivot blaugrana va créixer com un nen més , jugant a futbol amb els amics i sent un fan absolut del Barça i , sobretot , de Messi . Fins que va ser descobert pel seu primer agent . “ Em va dir que havia de jugar a bàsquet perquè tenia potencial . Tenia 17 anys i no m ’ agradava jugar a bàsquet , però vaig començar a entrenar-me i a preparar el meu cos ”.
El jove Youssoupha havia jugat puntualment a bàsquet , però sense regularitat . Desitjava que arribés el cap de setmana per veure
|
FALL |
el seu Barça per la televisió . No va tenir mai cap samarreta blaugrana però , fidel seguidor de Messi , recorda com vivia els Clàssics contra aquell Madrid de Cristiano Ronaldo . “ Respecto Cristiano , però abans l ’ odiava per la rivalitat amb Messi . Eren partits molt especials , ens reuníem tres hores abans , escoltàvem el Cant del Barça . A la meva família li encantava el futbol . Tinc molt bons records , com el partit contra el Chelsea , el de l ’ històric gol d ’ Iniesta i la remuntada contra el PSG . Per mi aquell és el millor partit de la història . Va ser una bogeria ”, explica .
UN CONTEXT MOLT DUR
Nascut el 1995 , Youssoupha Fall va prendre ’ s les paraules del seu primer agent molt seriosament : el bàsquet podia canviar la seva vida . “ No ha estat fàcil , però es tracta de creure en el teu somni i de treballar ”, diu . I li va tocar treballar enmig d ’ un context molt dur . “ Vaig arribar del no res . A més , havia perdut la meva mare quan tenia 11 anys i , l ’ any 2017 , vaig perdre també el meu pare . Ell era el meu primer aficionat . Per això , sempre intento donar el millor de mi , per fer-los sentir orgullosos de mi i per ajudar la meva família ”.
Va aterrar a França el 2012 per formar-se al Le Mans Sarthe Basket . L ’ adaptació personal no va ser fàcil . “ Vaig arribar-hi un mes
|
B A R Ç A N 1 2 1 |