B A R Ç A N 1 2 0

merç del gra des del port del Barcelona , Royo carregava contra Francesc Macià i les aspiracions d ' autogovern catalanes .

L ' article va aixecar molta polseguera i va motivar una resposta pública de Francesc Macià el 15 de maig publicada en diversos diaris , també en El Norte de Castilla . Macià volia desmentir Royo i fer una declaració de bona voluntat , tot responent que la República havia de portar un temps nou de fraternitat i solidaritat entre pobles , defugint antics greuges i recances . Aquesta resposta , lluny d ' apaivagar els ànims , els va encendre encara més . Un editorial de Francisco de Cossío el dia 18 , telegrames creuats i una contrarèplica del mateix Royo van portar a una escalada de la polèmica .

En aquest context , el president Gaspar Rosés va tenir la iniciativa d ' escriure al president Macià el dia 26 de maig per informar-lo que el Barça havia convingut un amistós amb el Valladolid Deportivo , que havia perdut l ' adjectiu de " Real " feia pocs dies , com molts altres clubs i associacions . El partit tindria lloc al camp de Les Corts només cinc dies després , el 31 de maig . En l ’ esmentada carta , Gaspar Rosés no amaga que la invitació respon exclusivament a l ' esperit de fer servir l ' esport com a « vehicle indiscutible de relació i confraternitat entre els pobles ». Així , els ciutadans de Valladolid — on es troba la seu d ' El Norte de Castilla — podran comprovar per si mateixos els sentiments dels catalans . El president Rosés demanava a Francesc Macià que , per tal d ' arrodonir la visita de l ' equip castellà , els oferís una recepció oficial al Palau de la Generalitat . En un moment delicat en l ' àmbit econòmic , el FC Barcelona invertiria desinteressadament en aquell partit sis mil pessetes . Prova indiscutible del compromís del Club per a l ’ apropament de posicions .

La idea va reeixir i la premsa catalana va parar molta atenció al partit des de dies abans de la seva celebració . No així la premsa castellana , que va silenciar l ’ esdeveniment atès el seu rerefons polític . L ' expedició val·lisoletana va arribar a Barcelona acompanyada del secretari de la Federació Castellanolleonesa de futbol i futur president de la Federació Espanyola en la postguerra , Jesús Rivero Meneses . Rivero Meneses , en declaracions a El Mundo Deportivo , manifestava « respectar les aspiracions catalanistes de comptar amb un Estatut d ' Autonomia ».

El president Macià va rebre amb tots els honors els jugadors del Valladolid al Palau de la Generalitat el mateix 31 de maig , dia del partit . L ’ enfrontament s ' havia programat a dos quarts de quatre , després del partit inaugural de la Copa Macià entre el segon equip del

Rebuda als parlamentaris catalans després de l ' aprovació de l ’ Estatut d ’ Autonomia . En primer terme , bandera amb l ’ escut del Barça . [ ANC / 42 Brangulí ( fotògrafs )/ Brangulí / 10-09-1931 ]

Barça i el Terrassa FC . Macià , la directiva i l ' expedició castellana van arribar junts a la llotja durant la segona part del matx que obria la jornada , essent rebuts amb una ovació llarga i eixordadora , segons la premsa .

El camp de Les Corts presentava un aforament de tres quarts d ’ entrada , aproximadament unes 16.000 persones . Després de la victòria del segon equip per 9 gols a 1 , el primer equip i el Valladolid Deportivo van saltar al camp en olor de multituds . Els capitans , Samitier i Antón Achalandabaso — que a més a més feia d ' entrenador visitant —, van encapçalar les formacions , van intercanviar rams de flors i obsequis , i van fer un passamans a la llotja . Cal dir que llavors el Valladolid militava a la tercera categoria , però havia assolit un cert prestigi perquè acabava d ' eliminar inesperadament l ' Athletic de Madrid en el Campionat d ' Espanya . Tot i això , la desigualtat entre els dos combinats va ser palesa des de ben aviat i el resultat final va ser de 10 a 0 , amb cinc gols d ' Ángel Arocha . Encara i tot , tothom era conscient que el resultat era el de menys .

La crònica de l ’ endemà de Lluís Aymamí a La Rambla atribuïa directament a Royo Villanova la motivació de la invitació i el tractament il · lustre dispensat al Valladolid per les autoritats , i es felicitava que en la nova república , en els nous temps de fraternitat i de germanor entre pobles , personatges com Royo no tenien cabuda . Aymamí considerava els homes d ' esport com a homes d ' ideals . I en aquella ocasió , aquests ciutadans havien estat a l ' altura per

Francesc Macià presideix la llotja de Les Corts durant la final de la Copa Macià entre el Barça i el Badalona . [ ANC / 858 / Josep Maria Segarra i Plana / Sagarra i Torrents / 12-07-1931 ].