El equips del Valladolid i del FC Barcelona es van enfrontat en un partit de germanor a Les Corts el 31 / 05 / 1931 . mers dies de la República , és una mica posterior , deixa ben palès quin era el sentir general de l ’ afició blaugrana .
Els documents trobats refermen la idea que el Barça va tenir una presència social i una acció cívica militant durant les mobilitzacions socials dels primers mesos de la nova república . Acció nacional , que no política , ja que el Club sempre va defugir activament el partidisme . Així es declarava en el reprès Butlletí Oficial del FC Barcelona d ' octubre del 1932 . A les seves planes Esteve Calzada explicava que aquest compromís del Club amb els grans moviments col·lectius a Catalunya era una obligació moral en reciprocitat amb el poble . Perquè sense el suport popular dels catalans , el Barça no hauria sobreviscut a la clausura durant la dictadura ; encara que aquest compromís venia de lluny . El barcelonisme va ser present , capitanejat per la seva ensenya , en tots els esdeveniments rellevants de la Segona República a Catalunya : en els Onze de Setembre , les rebudes de parlamentaris , en les manifestacions a favor de l ' Estatut de Núria , en el centenari de la Renaixença o en la campanya per l ' Associació Protectora de l ' Ensenyança Catalana .
ESPORT I CIUTADANIA
En el difícil equilibri entre seny i rauxa que suposen les primeres setmanes de la Segona República , el Barça va fer una aposta decidida per la distensió i per la nova legalitat , però sense renunciar mai a l ' ideari catalanista . El FC Barcelona s ' oferirà a les noves institucions i assumirà per voluntat pròpia un rol d ’ eina diplomàtica de la Generalitat , una mena d ’ ambaixador de Catalunya sense ambaixada , parafrasejant Vázquez Montalbán . Es podria dir que el FC Barcelona va assumir com a propi el lema promogut per Josep Suñol en el diari La Rambla : " Esport i Ciutadania ". Esport com a eina d ' agermanament entre pobles , que ajuda a combatre els prejudicis entre posicions antagòniques . Ciutadania , oposada al concepte de súbdit , i entès com a pertinença a una comunitat , amb drets i deures , des dels valors democràtics republicans de llibertat , igualtat i fraternitat .
Un clar exemple d ' aquesta representativitat del país atorgada al Club , dins i fora del Principat , era la bel·ligerància — irremissiblement associada al clima polític — amb què eren rebuts els jugadors blaugrana lluny de Catalunya , especialment durant la tramitació de l ' Estatut . Les aspiracions polítiques catalanes eren vistes amb recel des de sectors conservadors , unitaris i , fins i tot , obreristes de l ' Estat . El dia 10 de maig del 1931 — quan la República no comptava ni amb un mes de vida —, el diari El Norte de Castilla , de Valladolid , obria edició amb un article incendiari del regeneracionista Juan Royo Villanova . Royo Villanova era un polític liberal de llarga trajectòria vinculat al partit agrarista , conegut des dels temps de la Mancomunitat per ser abanderat de l ' anticatalanisme més recalcitrant i especialment contrari envers l ' autonomia i l ' ús públic de la llengua catalana . Posant com a excusa el co-
B A R Ç A N 1 2 0