El coneixement de la ingesta de carbohidrats de les jugadores durant l ’ entrenament i en els partits podria ajudar a dissenyar estratègies per millorar el rendiment
tensitat més gran de l ’ exercici en el partit . A més , també s ’ observa que la competició pot afegir ansietat o estrès addicional a la jugadora , la qual cosa pot influir en la resposta de sudoració .
QUANTITAT DE SODI EN LA SUOR No es van trobar diferències en la quantitat de sodi en la suor entre la sessió d ’ entrenament i el partit . En canvi , es van trobar grans variacions interindividuals en la quantitat de sodi en la suor tant en la sessió d ’ entrenament com en el partit .
INGESTA DE LÍQUIDS S ’ esperava que la ingesta de líquids fos més gran durant la sessió d ’ entrenament , ja que va haver-hi una més oportunitats de consumir líquids en comparació amb un partit , en què la beguda està restringida a uns certs períodes de temps . En canvi , la ingesta de líquids no va ser significativament diferent entre la sessió d ’ entrenament i el partit .
ESTAT D ’ HIDRATACIÓ ABANS DE L ’ EXERCICI Els punts de set van ser més grans abans de l ’ entrenament en comparació amb el partit . Les dades també van demostrar que el grau d ’ hipohidratació durant l ’ exercici pot subestimar-se atès que algunes jugadores ja es trobaven en un estat d ’ hipohidratació prèvia .
INGESTA DE CARBOHIDRATS En el present estudi , les jugadores de futbol van ingerir una mitjana de 2,0 g · h−1 durant la sessió d ’ entrenament i de 0,9 g · h−1 durant el partit , i van optar per una beguda amb un 2 % de carbohidrats davant de l ’ opció del 6 %. No obstant això , per a exercicis intermitents d ’ alta intensitat que durin més de 60 minuts , la ingesta recomanada és de 30 a 60 g · h−1 .
PRINCIPALS CONCLUSIONS DE L ’ ESTUDI La gran variació interindividual en la taxa de sudoració i la quantitat de sodi en la suor durant l ’ entrenament i en els partits referma la necessitat de fer recomanacions d ’ hidratació individualitzades . D ’ aquesta manera , s ’ ha d ’ encoratjar a futures recerques a registrar mesures reals de referència de la massa corporal , així com altres marcadors vàlids d ’ hidratació , per registrar amb més precisió l ’ estat real de la hidratació . Les jugadores van tenir més oportunitats de consumir carbohidrats durant l ’ entrenament , per la qual cosa el fet que les ingestes fossin baixes durant el partit i en l ’ entrenament fa pensar que això es deu a la preferència més que a l ’ accés o a l ’ oportunitat d ’ ingerir carbohidrats . I com s ’ ha apuntat , no complir amb les recomanacions d ’ ingesta de carbohidrats durant l ’ entrenament i en els partits podria afectar el rendiment específic del futbol . Les següents recerques haurien d ’ explorar per què les jugadores es van autoseleccionar opcions baixes en carbohidrats ( és a dir , una solució al 2 % en lloc d ’ una solució al 6 %) i no van ajustar la ingesta de carbohidrats en resposta al canvi en les demandes d ’ exercici . Per tant , tenir el coneixement de què suposa ingerir carbohidrats , a banda de saber-se hidratar correctament , ajudaria les esportistes d ’ elit a tenir una informació de nutrició més completa . n