FUNDACIÓ FC BARCELONA
EL FC BARCELONA REFORÇA EL SEU COMPROMÍS AMB LA LLENGUA CATALANA AMB UNA INICIATIVA QUE DONA VEU ALS SEUS FUTBOLISTES I REIVINDICA EL CATALÀ COM A EINA DE COHESIÓ, INTEGRACIÓ I IDENTITAT COMPARTIDA
ÀLEX BLANCAFORT FOTOS: © FC BARCELONA
PARLA BLAUGRANA, PARLA CATALÀ
B A R Ç A N 1 3 1
E l català forma part de l’ ADN del FC Barcelona. És una de les expressions més visibles de la identitat del Club i, alhora, un dels vincles que uneixen generacions de culers dins i fora del país. Des dels seus orígens, el Barça ha mantingut una relació estreta amb la llengua catalana, que ha esdevingut un element inseparable de la seva història, dels seus valors i de la seva manera d’ entendre el compromís amb la societat.
Amb aquesta vocació, el FC Barcelona i la Fundació FC Barcelona han impulsat la iniciativa Parla blaugrana, parla català, una acció que vol fomentar l’ ús de la llengua catalana entre la comunitat blaugrana i posar en valor el seu paper com a element de convivència i cohesió social.
La campanya, que s’ articula a través de diverses accions de sensibilització i promoció lingüística, té en els futbolistes dels primers equips masculí i femení alguns dels seus principals protagonistes. Marc Bernal, Pau Cubarsí, Fermín López, Kika Nazareth, Clara
Serrajordi i Marta Torrejón comparteixen les seves experiències personals amb el català en una sèrie de vídeos i expliquen com la llengua forma part de la seva vida quotidiana dins del Club.
UNA LLENGUA QUE ACOMPANYA EL DIA A DIA
Els vídeos mostren converses naturals i situacions espontànies que reflecteixen una realitat molt present al vestidor blaugrana: el català és una llengua viva que continua formant part de les relacions diàries entre els jugadors i les jugadores, especialment entre aquells que s’ han format a La Masia, però també entre futbolistes arribats d’ altres territoris i països que han decidit apropar-s’ hi per integrar-se millor al seu entorn.
En aquest sentit, els testimonis posen de manifest que l’ aprenentatge de la llengua no es viu com una obligació, sinó com una oportunitat per entendre millor la cultura catalana i establir vincles més profunds amb les persones i amb el país.