HANDBOL
SERGEY HERNÁNDEZ, PREPARAT PER AL REPTE
EL PORTER COMPLEIX EL SOMNI DE JUGAR AL BARÇA SENSE POR D’ HAVER D’ OCUPAR EL LLOC QUE DEIXA LLIURE EMIL NILSEN
MIQUEL MUÑOZ / ALBERT FIBLA FOTOS: © FC BARCELONA / JOAN VIDAL
B A R Ç A N 1 3 1
Quan Sergey Hernández va trepitjar per primera vegada el Palau Blaugrana com a jugador del Barça va tenir la sensació d’ haver tancat un cercle. El mateix escenari que anys enrere l’ havia vist debutar com a professional amb la samarreta de l’ Anaitasuna s’ ha convertit ara en la seva nova casa. Aquell noi que observava amb admiració els grans equips europeus damunt la pista del Palau és avui un dels porters més prestigiosos de l’ handbol continental i una de les incorporacions més destacades del vigent campió d’ Europa.
La seva és una història marcada per la superació, el treball i les oportunitats aprofitades. Nascut a Kropotkin, a la regió russa de Krasnodar, el 17 de juny del 1995, va arribar a Pamplona amb només tres anys i mig després de ser adoptat per José Luis Hernández i Gregoria Ferrer, dues figures destacades de l’ atletisme navarrès. L’ esport va formar part del seu entorn des de la infància, també gràcies a la influència del seu pare, que va treballar com a preparador físic del Kolding IF danès.
Aquell infant que va créixer entre Navarra i Dinamarca va trobar aviat el seu camí a l’ handbol. Sense dreceres ni salts endavant, va construir una carrera sòlida basada en l’ esforç i la constància. Primer a l’ Helvetia Anaitasuna, després al Ciudad de Logroño, més tard al Benfica i, finalment, al Magdeburg, un dels grans referents de la Bundesliga. A cada etapa va anar ampliant el seu repertori i la seva experiència fins a convertir-se en una peça determinant dels equips que va defensar.
Malgrat els èxits acumulats, hi ha un record que continua especialment viu en la seva memòria: el del seu debut al Palau Blaugrana.“ Encara recordo el primer gol que em van marcar. Quasi em vola el cap! Va ser Kopljar, un lateral croat molt gran. Tinc una foto meva d’ aquell dia vestit amb la samarreta de l’ Anaitasuna. Llavors somiava a vestir la samarreta del Barça al Palau.”