Josep Sunyol i Garriga va néixer el 21 de juliol del 1898, com a hereu d’ una de les grans fortunes de la Barcelona de l’ època. El seu pare, Josep, i el seu oncle, Ildefons, eren al capdavant de la Compañía de Industrias Agrícolas, una empresa pionera que va apostar per l’ extracció de sucre de la remolatxa en un moment en què, arran del tancament del mercat de Cuba, altres projectes intentaven sense èxit introduir el cultiu de la canya de sucre a la Península. Per aquest vincle amb la indústria sucrera, i en paral·lel al sobrenom de l’ anarcosindicalista Salvador Seguí— conegut com el Noi del Sucre—, Sunyol seria popularment anomenat l’ Altre Noi del Sucre.

Llicenciat en Dret el novembre del 1920, es va incorporar immediatament al negoci familiar. Poc després es va casar amb Glòria Soler, procedent també d’ una família benestant barcelonina. El matrimoni tindria un fill, nascut el 1927, batejat amb el nom de Josep, perpetuant així la tradició familiar.

En l’ àmbit periodístic i polític, Sunyol va exercir com a editor del setmanari esportiu i polític La Rambla. A diferència del seu pare, centrat plenament en l’ empresa, el seu oncle Ildefons, figura destacada del primer catalanisme, havia tingut una intensa activitat política i havia impulsat capçaleres com El Poble Català, La Nau o La Nau de l’ Esport. En aquesta línia, La Rambla combinava continguts polítics amb informació esportiva— futbol, atletisme, boxa o ciclisme— i aconseguia una difusió notable, amb milers d’ exemplars setmanals. Sota el lema " esport i ciutadania ", el projecte de Sunyol transcendeix el simple barcelonisme per esdevenir una plataforma de compromís cívic.

Des de la seva fundació i fins a l’ abril del 1931, la publicació va patir multes, escorcolls policials i intervencions judicials constants, sense que això aturés la seva tasca de difusió de les idees republicanes, amb especial suport a figures com Francesc Macià. Quan aquest va tornar de l’ exili francès el febrer del 1931, Sunyol va ser una de les persones que el va rebre a l’ estació de Maçanet-Massanes, acompanyat del seu amic d’ infantesa, el metge Josep Trueta, i també de Josep Tarradellas.

La vinculació de Sunyol amb el FC Barcelona es remunta al 12 de febrer del 1925, quan es va fer soci del Club arran de la clausura del Camp de Les Corts i de les activitats del Club durant sis mesos per ordre del capità general de Catalunya, Milans del Bosch. La censura de l’ època va impedir que la premsa expliqués els fets, que anys més tard serien documentats en bona part gràcies a La Rambla. El 13 de juny del 1926 va entrar a la Junta Directiva del Club com a vicesecretari, sota la presidència d’ Arcadi Balaguer, de conviccions monàrquiques i, per tant, d’ un signe polític molt diferent del seu.

Posteriorment, la temporada 1929 / 30, va presidir la Federació Catalana de Futbol. També va ser escollit, l’ any 1933, president del Reial Automòbil Club de Catalunya( RAAC), un càrrec que va exercir fins al mes de novembre del 1934.

En el terreny polític, tot i no concórrer a les eleccions municipals del 12 d’ abril del 1931, sí que es va presentar als comicis per al Parlament espanyol, on va obtenir uns resultats destacats. Ja com a diputat, va esdevenir un interlocutor rellevant entre el Govern de la Generalitat i el govern de la República. La seva actuació va ser especialment significativa després dels fets del Sis d’ Octubre del 1934: mentre Lluís Companys i altres dirigents d’ ERC eren empresonats arran de la proclamació de l’ Estat Català, Sunyol va evitar la detenció en trobar-se fora del país, però en tornar va impulsar una campanya activa per reclamar-ne l’ alliberament.

El 1935, un any abans de la seva mort, va ser escollit president del FC Barcelona per aclamació. El Club travessava una etapa delicada, tant en l’ àmbit esportiu, econòmic com social, i els socis van dipositar la seva confiança en Sunyol per consolidar la recuperació financera iniciada pel seu predecessor, Esteve Sala. Amb Sala com a tresorer i el suport del comptable Francesc Xavier Casals, la gestió de Sunyol va permetre tancar la temporada amb un superàvit significatiu i amb un equip que prometia.

B A R Ç A N 1 3 0