ALBERT FIBLA FOTOS: © ARXIU / FC BARCELONA
La captura i l’ afusellament de Josep Sunyol, el 6 d’ agost del 1936, s’ inscriuen en el context convuls de les primeres setmanes de la Guerra Civil espanyola. Encara avui, alguns dels detalls que envolten aquell episodi no s’ han pogut esclarir al cent per cent. Tot i això, la seqüència general dels fets és coneguda amb força precisió.
A començaments d’ agost del 1936, Sunyol es trobava a Madrid i va decidir desplaçar-se al front de la serra de Guadarrama per visitar les tropes republicanes. Ho va fer després de llegir a la premsa informacions que apuntaven a avenços significatius del bàndol republicà en aquella zona, notícies que, amb el temps, es demostrarien massa optimistes.
Viatjava en un Ford negre amb una bandera catalana, acompanyat del periodista de La Rambla— diari del qual era propietari— Pere Ventura i Virgili, d’ un tinent de milícies de l’ exèrcit republicà i del xofer. Després de desatendre els senyals que els feien des de les darreres posicions republicanes, el vehicle va iniciar l’ ascens cap a l’ Alto del León amb la convicció que no hi havia perill. Tanmateix, al quilòmetre 51 de la carretera de Madrid a la Corunya es van topar amb un grup de militars que els va ordenar d’ aturar-se. En aquell punt hi havia una caseta de guarda de camins, coneguda com la Casilla de la Muerte per la seva perillositat com a punt negre de la carretera, un topònim carregat de simbolisme en relació amb el desenllaç dels fets.
Sense adonar-se’ n, havien superat la línia del front i es trobaven ja en territori controlat per les forces franquistes, fet explicable per la inestabilitat i la mala definició de les línies en aquells primers dies de guerra. Un cop identificats com a republicans— i, en el cas de Sunyol, també com a diputat d’ ERC i figura pública destacada—, el seu destí va quedar segellat. Sense cap mena de procediment ni judici, van ser executats de manera immediata en aquell mateix paratge de la serra de Guadarrama. Posteriorment, els cossos van ser abandonats, probablement enterrats en una fossa comuna.
NO S’ HAN TROBAT LES RESTES
A dia d’ avui, no s’ han pogut localitzar les restes de Sunyol i els seus acompanyants, malgrat diverses investigacions i exhumacions intentades a la serra de Guadarrama. El 2010, la revista d’ història Sàpiens, amb el suport del FC Barcelona, va impulsar una primera recerca. La prospecció es va fer amb un globus equipat
Josep Sunyol i Lluís Companys a la llotja de Les Corts( 31 de maig del 1936).
Sunyol amb Macià( segon a la seva esquerra) en un acte celebrat al Cadci( 15 d ' abril del 1931).
Partit amistós presidit per Josep Sunyol i la seva esposa, Glòria Soler i Elias.