Barça 130 Juliol - Agost del 2026 | Page 45

Nascut l’ any 2001 a Liverpool, els primers records que conserva del Barça, i els que més el van fascinar, es remunten a les etapes de Frank Rijkaard i Pep Guardiola a la banqueta. Explicava Anthony Gordon que el futbol era gairebé una religió a casa seva i recordava amb enorme felicitat el moment en què, amb només 11 anys, es va incorporar a les categories inferiors de l’ Everton.

Amb la humilitat i la cultura de l’ esforç que havia après del seu entorn, Gordon va aconseguir l’ anhelat debut amb el primer equip de l’ Everton als 18 anys, en un duel davant el West Ham, l’ any 2020. Dos noms il·lustres com Carlo Ancelotti i Frank Lampard van ser alguns dels seus principals avaladors en els primers passos a Goodison Park.“ És jove, però demostra una gran personalitat i caràcter. Hi confio molt, és un jugador de present i de futur”, comentava aleshores el tècnic italià. Lampard també es va desfer en elogis després del gol salvador que Gordon va marcar contra el Manchester United i que va resultar decisiu per assegurar la permanència de l’ equip toffee a la temporada 2021 / 22. Ho expressava així:“ S’ està convertint en un líder cada dia, en cada partit. M’ encanta treballar amb ell”.

Però els temps convulsos que vivia l’ Everton en tots els àmbits van acabar empenyent el jove talent de Liverpool a abandonar el club l’ any 2023 en direcció a Newcastle. La carrera de Gordon trobaria un autèntic punt d’ inflexió amb l’ aterratge a St. James’ Park. Aquell mateix estiu seria escollit millor jugador de l’ Europeu sub-21 que Anglaterra conqueria a Geòrgia i Romania, imposant-se a Espanya a la final( 1-0).

Superat el període d’ adaptació, Anthony Gordon es va convertir en un dels puntals del Newcastle, tant actuant d’ extrem esquerre com de davanter centre. La seva excel·lent evolució li va permetre debutar amb la selecció absoluta anglesa poc abans de ser convocat per disputar l’ Eurocopa del 2024. Sempre ambiciós, la manca

de minuts en aquell torneig li va generar una certa frustració i un desgast mental evident.“ Tindràs més oportunitats, no et preocupis. Ets molt jove!”. Aquest va ser el vaticini de Gary Lineker quan es van creuar després de la final perduda a Berlín.

IMPACTE MUNDIAL

Tenia raó el primer anglès que va vestir la samarreta del Barça en l’ era moderna. Dos anys més tard, just després de signar pel club català, Gordon es va concentrar amb el combinat dels Tres Lleons per disputar el Mundial. Era evident que moltes de les mirades sobre una de les seleccions favorites requeien en el dorsal‘ 18’. No va ser un inici senzill. Tot i sortir de titular en els dos primers partits de la fase de grups contra Croàcia i Ghana, el seleccionador Thomas Tuchel va optar per explorar alternatives en els dos compromisos següents.

La gran irrupció d’ Anthony Gordon va arribar als vuitens de final davant d’ una de les amfitriones, Mèxic. En un duel colossal a l’ estadi Azteca, el flamant fitxatge blaugrana va provocar un penal i va repartir dues assistències que van resultar decisives per al triomf anglès( 2-3).

Als quarts de final havia recuperat el seu pes específic a l’ onze titular i va tornar a deixar empremta amb una assistència en la victòria d’ Anglaterra sobre Noruega( 2-1). La seva energia, velocitat i perseverança per la banda esquerra ja aglutinaven els elogis de la premsa internacional quan va deixar la seva darrera petjada a la Copa del Món: a les semifinals va avançar Anglaterra amb un delicada rematada des de l’ àrea petita, però la remuntada posterior de l’ Argentina( 1-2) va cloure el seu pas pels Estats Units, el Canadà i Mèxic.

Amb tot, les comparacions amb el superheroi i icona global de la ciència-ficció amb qui comparteix nom eren inevitables. Com el ros i poderós Flash, Anthony Gordon continua convertint en realitat somnis que semblaven impossibles. Aviat, a l’ Spotify Camp Nou.

Anthony Gordon, posant amb la samarreta del seu nou club en el dia de la seva signatura, juntament amb Joan Laporta i Rafael Yuste.

B A R Ç A N 1 3 0