Hi ha històries que neixen d’ una deci · sió valenta. D’ un pas endavant sense saber exactament què t’ espera a l’ altra banda. La d’ en Kohei és una d’ aquestes històries. Va deixar enrere la seva vida al Japó per començar un nou camí a Catalunya, amb una maleta plena d’ il · lusions i una passió que sempre l’ ha acompanyat: el futbol. Arribar sol a un país llunyà i fer-ho amb l’ etiqueta social de tenir una discapacitat intel·lectual no és mai senzill. Tot és nou: la ciutat, l’ idioma, la cultura, la manera de viure el dia a dia.
Però en Kohei va decidir mirar-ho amb cu · riositat i coratge. Amb aquella manera seva, intensa i entregada, que no entén de renún · cies quan hi ha un objectiu al davant. Perquè ell és així, tant dins com fora del terreny de joc: quan es proposa alguna cosa, hi posa tota l’ energia. Per a ell, el futbol no és només un esport; és una manera d’ expressar-se, de con · nectar amb els altres, de sentir-se part d’ un projecte compartit.
El seu primer refugi a Catalunya va ser Gi · rona. Tot i viure a Barcelona, hi viatjava cada setmana en tren. Un any que recorda amb afecte i tendresa, ple de primeres vegades: els primers entrenaments, les primeres amistats, les primeres sensacions d’ estar construint una nova etapa. Girona va ser l’ inici d’ una història que, amb el temps, prendria una di · mensió inesperada.
UN FUTUR OBERT PER A KOHEI
En Kohei és una persona amb discapacitat in · tel·lectual, però aquesta etiqueta no explica qui és. Qui el coneix parla de la seva energia, la generositat, la cura pels altres, la curiositat i la seva disposició constant per aprendre i mi · llorar. Potser per això, el camí el va portar fins al projecte del Fundació Barça Genuine. Quan el vam conèixer, tot va encaixar de seguida.
Per a ell, vestir la samarreta del FC Barcelona era un somni immens, d’ aquells que semblen inabastables fins que un dia es fan realitat. Però més enllà del somni hi havia un procés, un aprenentatge constant, dins i fora del camp, que l’ ha fet créixer com a persona. Amb el temps, el grup de jugadors i jugadores del Fundació Barça Genuine s’ ha convertit en molt més que un equip. Per en Kohei és una comunitat, un espai on sentir-se acompanyat. Persones que han cregut en ell, que l’ han ajudat a créixer i l’ han fet sentir part d’ una família, respectant i acompanyant el seu propi i valent camí.
Potser és precisament aquesta experiència la que ha fet néixer un nou somni, aquesta vegada mirant cap al futur. En Kohei voldria que el que ha viscut aquí també arribés al Japó: que altres persones amb discapacitat hi poguessin trobar un espai d’ oportunitats i d’ aprenentatge a través del futbol, tal com ell el va trobar a Catalunya. Per això, actualment està treballant per impulsar una xarxa al Japó que esdevingui un espai segur per a totes les persones que vulguin gaudir del futbol, on les experiències i els aprenentatges tinguin més pes que les victòries. Un entorn basat en la confiança, l’ alegria compartida i la força de sentir-se part d’ un projecte.
L’ ESPORT QUE UNEIX I TRANSFORMA
Mentrestant, segueix vivint el dia a dia im · mers en el funcionament del Barça Genuine, aprenent de primera mà què significa un projecte d’ aquestes característiques. Com a esportista, continua creixent, entrenant i gaudint de cada partit i cada torneig, amb la intensitat i l’ autoexigència que el defineixen.
La seva és una història que parla de fut · bol, sí, però sobretot parla de la capacitat de créixer quan se’ t presenta una oportunitat i del poder transformador de l’ esport quan es construeix des dels valors. De vegades, el fut · bol és molt més que una pilota rodant sobre la gespa. De vegades, és un pont entre cultures, entre persones i entre somnis.
Perquè“ tant se val d’ on venim” si“ una ban · dera ens agermana”.
B A R Ç A N 1 2 8