Pichi Alonso, l ' heroi del 16 d ' abril del 1986, celebra un dels tres gols que va signar davant l ' equip suec en aquella inoblidable nit.
defallir.“ Va ser clau. Vaig controlar una passada llarga i vaig aprofitar que el porter no va sortir. Futbol directe!”.
Finalment, el 3-0 que enviava el partit a la pròrroga, va ser un cop de cap al segon pal, a centrada del Lobo Carrasco, mentre Alonso queia a terra. L’ estadi va esclatar. Bogeria general. La remuntada era un fet.
LA NIT QUE EL BARCELONISME NO HA OBLIDAT
“ Recordo aquella nit com una d’ aquelles que has somiat de nen, i que tens la sort que es pugui fer realitat”, explica Alonso. Més que el record personal, el que impressiona al de Benicarló és el record dels altres:“ Encara avui, hi ha gent que m’ atura pel carrer i m’ explica que aquell dia era al Camp Nou”.
Després d’ una pròrroga sense gols i d’ una tanda de penals d’ infart, el Barça va segellar el pas a la final de Sevilla. Una gesta que, des d’ aleshores, s’ ha convertit en referència inevitable cada cop que el Club necessita una remuntada.“ Sempre que s’ ha de remuntar un resultat, ja saps a qui s’ apel·la. Sempre apareix la nit del Göteborg”, diu amb un somriure el protagonista dels fets. que canviaria una eliminatòria, una carrera i la memòria col·lectiva del barcelonisme.
UN TRIPLET PER A LA HISTÒRIA
El 16 d’ abril del 1986, el partit va començar al Camp Nou amb un pla estratègic claríssim: marcar aviat i tornar a colpejar abans del descans. I gairebé va sortir perfecte. L’ 1-0 va arribar després d’ una passada profunda de Calderé a Pichi.“ No sé com vaig rematar, però la pilota va entrar entre les cames del porter”, explica. El 2-0, que s’ havia resistit, va aparèixer poc després del quart d’ hora del segon temps, quan l’ equip començava a
SI S’ HAGUÉS GUANYAT A SEVILLA …
Després de la nit del Göteborg va venir la dura i trista derrota a la final de la Copa d’ Europa del 1986, al Sánchez Pizjuán de Sevilla, contra l’ Steaua de Bucarest.“ Hauria pogut canviar la meva vida. Hauríem estat els primers de la història del Barça a ser campions d’ Europa”, reconeix Alonso. I hi afegeix que, en un món menys globalitzat i sense retransmissions en directe, aquella semifinal no va tenir el ressò que tindria avui.“ Es va emetre en diferit, al final del partit. Amb les prèvies i els postpartits d’ avui, aquella fita hauria arribat a molta més gent”.
Malgrat tot, Pichi Alonso ha quedat marcat per aquella actuació com pocs ho han estat mai.“ Soc molt recordat al Barça per això. Hi ha molts futbolistes que van jugar més temporades que jo i no se’ ls recorda per cap fet concret”. I és que la remuntada contra el Göteborg no és només una pàgina gloriosa del Barça, és un record compartit, un mite modern, una d’ aquelles nits que només es viuen un cop … si tens la sort de ser-hi.
B A R Ç A N 1 2 8