Juan José Camacho Pérez, Catela, complirà 31 anys el próxim 14 d ' abril. |
LA PART INVISIBLE
Les lesions de llarga durada tenen una dimensió que només entén qui les pateix. Les primeres setmanes són especialment dures: el cos no respon i la mobilitat és limitada.“ No poder moure’ t i dependre dels altres per a coses bàsiques és el més complicat”, explica. En aquest context, la família es converteix en refugi imprescindible.
Superat l’ impacte inicial, arriba la fase més determinant: la constància.“ La lesió fa que passis molt de temps sol amb els fisioterapeutes o treballant pel teu compte. El que més trobava a faltar era entrenar amb el grup. Ara que ja tinc l’ alta, sé que el ritme i la velocitat arribaran, però el que més necessitava era sentir-me una altra vegada part de l’ equip en el dia a dia”, admet.
Perquè el vestidor continua competint mentre s’ ha de tornar a aprendre a confiar de nou en el teu cos. I en aquest procés, el cap juga un paper tan decisiu com el genoll.“ Quan passa una cosa així el cap et dona mil voltes. Els primers dies em vaig amoïnar, però després vaig entendre que no hi havia marxa enrere. L’ única opció era treballar i mirar de recuperar-me. Sempre vaig confiar que me’ n sortiria. Per sort, tampoc he tingut el dolor que han patit altres companys amb lesions similars, i això m’ ha ajudat a portar-ho millor”, reflexiona.
|
TORNAR A SER EL MATEIX
El retorn, però, tampoc és fàcil. Quan el cos respon, l’ autoexigència s’ activa.“ És el que més em costa ara. Quan em veig una mica millor, m’ exigeixo més del compte. Sé que encara no estic per a molts minuts, però soc competidor i sempre vull ajudar l’ equip. Ho parlo molt amb els físios i el cos tècnic, i m’ ajuden a entendre que tot té el seu temps”, reconeix.
Mentrestant, la temporada entra en el seu tram més exigent. Els títols es decideixen en els propers mesos i el Barça hi arriba amb ambició. Catela sap que pot aportar desequilibri en atac, experiència i lectura dels moments clau.“ Crec que puc ajudar, sobretot en atac. Hi ha moviments que abans em sortien sols i ara els he de pensar, però forma part del procés. Si tot va bé, estic convençut que al tram final de temporada arribaré al meu millor nivell. Estic treballant per això”, afirma.
Si hagués de resumir aquests mesos, Catela ho té clar: aprenentatge per entendre el cos, per acceptar la pausa i per reforçar la confiança.“ Al Catela del 22 de març del 2025 li diria que, encara que apareguin problemes, si treballes i lluites, tot se soluciona. Jo vaig confiar que ho faria i ho he fet”. Superada la lesió i amb el genoll responent, la mirada ja està posada en els reptes immediats. El següent pas és clar: tornar a ser decisiu.
|
B A R Ç A N 1 2 8 |