una relació amb la gent més veterana.”

Djordje, per la seva banda, destaca l’ exigència com a part essencial del seu progrés:“ Estan molt a sobre nostre perquè volen que millorem, i això ens ajuda. Som joves i necessitem que se’ ns exigeixi més.”

ESTUDIANTS DINS I FORA DE LA PISTA

La vida d’ aquests quatre joves no gira exclusivament al voltant de l’ handbol, tots compaginen l’ esport amb estudis universitaris. Barrufet detalla com gestiona aquesta doble exigència:“ En el meu cas, els entrenaments coincideixen amb les classes i no puc anar a la universitat, però parlo amb els professors i, a les tardes lliures, faig treballs i estudio des de casa.” L’ extrem, de 21 anys, estudia periodisme.“ Sempre m’ ha agradat, sobretot el periodisme esportiu. Ara hi ha dies que a les prèvies de Champions em trobo companys de classe entrevistant jugadors.”

Òscar Grau, que està a punt d’ acabar el grau d’ ADE, assegura que els estudis sempre han estat una prioritat per a ell.“ Els meus pares m’ han inculcat que, si volia jugar a handbol, havia d’ estudiar. El primer són els estudis.” Malgrat la càrrega d’ entrenaments, ho ha pogut compaginar.“ La carrera esportiva és curta i és important tenir alguna cosa quan em retiri.”

La història dels germans Cikusa també té un capítol especial. Després de compartir tota la vida junts, la temporada passada es van separar per la cessió de Djordje al Montpeller.“ Al principi em va costar molt, estava acostumat a estar 24 hores al dia amb el meu germà durant 18 anys. Quan t’ acostumes a una cosa, és difícil deixar-la anar”, recorda. Amb el temps, l’ experiència els va fer créixer. Tornar a coincidir al primer equip té un valor afegit. Petar ho explica:“ Sempre hem estat junts, des de la base, i ara jugar junts al primer equip del Barça és un somni. Els germans Entrerríos i Dujshebaev són un exemple per a nosaltres.”

Djordje Cikusa, Ian Barrufet, Petar Cikusa i Òscar Grau, somrients després d ' un entrenament.

B A R Ç A N 1 2 8