físic com ell que, al mateix temps, interpreti tan bé els espais”, afirma. Una qualitat que s’ ha de vincular a la seva educació futbolística a La Masia.“ Els jugadors amb un físic superior a la mitjana no acostumen a cuidar els aspectes tàctics durant la seva etapa formativa perquè no en tenen la necessitat. Però ell sí que ho feia. Tot i ser un nen amb un desplegament molt superior a la resta, sempre va tenir interès per comprendre el joc”, hi afegeix.
DOMINI DE LES TRES ALTURES
Precisament el seu elevat grau de comprensió futbolística és el que el converteix en una peça tan especial per a Hansi Flick. Perquè el tècnic blaugrana demana un rol diferent a cadascun dels tres migcampistes de l’ equip i perquè Marc Bernal sap desenvolupar-se en els tres tal com els entén Flick.
Pot ser un migcentre posicional que asseguri passades i guanyi duels, com també pot desenvolupar qualsevol de les altres dues tasques a la sala de màquines. Domina a la perfecció tant la posició de sis com la de vuit i canvia el xip immediatament quan l’ equip necessita una permuta en la seva ubicació. No està tan habituat a ser un deu-mitjapunta pur-, però per les seves condicions futbolístiques i cognitives també pot desenvolupar aquest rol molt bé. No és nou per a ell.
DUALITAT EN LA PASSADA
El seu bon comportament en les diferents zones del camp es deu al seu extraordinari repertori de passades. Bernal utilitza tots els tipus de passada que existeixen amb una precisió altíssima.
El seu percentatge d’ encert en la passada curta és del 93,5 % i, en la passada mitjana, del 92,2 %. Percentatges al nivell dels millors migcampistes del campionat. Però, a més, és dels millors de la plantilla en el desplaçament llarg, on registra un 62,5 % d’ encert, per sobre de jugadors molt bons en aquesta faceta com Eric Garcia, Pau Cubarsí o Dani Olmo, i molt a prop d’ un futbolista tan diferencial com Pedri( 64 %). Tot plegat li permet tenir recursos i solucions per a les nombroses situacions que es donen en el joc real.
Però si hi ha alguna cosa que el fa especial és la dualitat en el joc de peus. Marc Bernal domina pràcticament tant la cama hàbil( l’ esquerra) com la dreta. Sovint acaba els partits amb un repartiment molt equilibrat entre passades amb l’ esquerra i passades amb la dreta. Això l’ ajuda a orientar el cos i, sobretot, a ser ràpid i molt fiable en la maniobra control-passada. La millor demostració va ser el seu partit contra el Llevant, en què va completar un 47 de 47 en passades i va registrar un 73 % de les seves accions a un o dos tocs. Amb Bernal, el joc és veloç i eficient.
22 BERNAL
22 BERNAL
POTÈNCIA A L’ ESPAI
Llegeix molt bé els espais d’ entrada a l’ àrea que se li obren i, quan entra en carrera, és imparable. Per això, quan té llicència per ferho, li agrada aprofitar-ho.“ Sempre ha estat un gran arribador”, admet Albert Puig Alcaide. Però no n’ hi ha prou amb el físic ni amb la lectura per ser bo entrant des de la segona línia: el més important és interpretar els temps de l’ arribada. I Marc Bernal ho fa. Quan té opció de trepitjar zones avançades no es precipita ni deixa passar el moment. Sap detectar l’ instant perfecte perquè la seva arribada coincideixi amb la possibilitat de participar en l’ acció.
22 BERNAL
CAPACITAT GOLEJADORA
El clar punt d’ inflexió de la seva recuperació va ser el partit contra el Mallorca, en què va marcar un gran gol arrencant amb força des del mig del camp i definint amb calma. Una acció que va sorprendre molts, però que no hauria de fer-ho perquè Marc Bernal sempre ha estat un futbolista amb gol.
De fet, al futbol base sempre acabava les temporades amb xifres golejadores altes. Té bon xut, una clarividència destacada per fina-
B A R Ç A N 1 2 8