B A R Ç A N 1 2 7

ter de professionals, alguns no van retornar mai a casa, com va ser el cas de la màxima estrella d’ aquell equip, Martí Vantolrà. Altres, com Balmanya o Escolà, van patir depuracions en la primera postguerra i trigaren temps a tornar-se a vestir amb els colors blaugrana a Les Corts.

Sense els quinze mil dòlars nets que va reportar aquella gira, l’ esdevenidor de l’ entitat hauria quedat clarament compromès i el règim colpista, guanyador final de la contesa, hauria tingut molt més fàcil aconseguir el que anhelava: la dissolució d’ un ens al qual rebutjava per catalanista, amant dels valors democràtics i eina de progrés, fins al punt de titllar-lo com a cau de separatistes en alguns papers oficials dels franquistes. En aquells dies, Lázaro Cárdenas va delegar en el seu cercle de confiança i perseverar fins a aconseguir que el Barça gaudís de les garanties necessàries per escometre l’ aventura, convertit en ambaixador de la República jugant a futbol en estadis de l’ únic país que va brindar ajut incondicional a la democràcia en perill. De fet, Mèxic mai no va reconèixer l’ Espanya de Franco en el decurs de la llarga dictadura.

UNA REFERÈNCIA A L’ SPOTIFY CAMP NOU

A Guadalajara, doncs, el Barça va anunciar que està disposat a tancar com mereix un capítol decisiu de la seva trajectòria més que centenària. En el futur, l’ Estadi tindrà una referència commemorativa de la gira per Mèxic del

1937, aquella que va dotar de recursos l’ entitat, que va facilitar el pagament de les nòmines als protagonistes del moment i va garantir la continuïtat en la primera postguerra quan l’ equip estava pràcticament desmantellat. La directiva que encapçala Joan Laporta i representada a Guadalajara per Elena Fort ha demostrat amb aquesta iniciativa la sensibilitat necessària per fer un acte d’ absoluta justícia. Mèxic gaudirà d’ un just reconeixement instal·lat per sempre més en el cor de l’ Estadi. Mai no és tard quan arriba i aquella gira mereix ser coneguda i recordada per totes les persones que es defineixen com a barcelonistes. Va ser un exemple gairebé únic, una aventura singular, una manera arriscada d’ assegurar la continuïtat quan pitjor pintava el panorama i el poder volia acabar amb el que ja era‘ Més que un Club’.

A dalt, Rossend Calvet, el cap de l ' expedició de 1937, aclamat a Mèxic. Al costat d ' aquestes línies, el tècnic Patrick O ' Conell amb els jugadors Martí Vantolrà i Ramón Zabalo.