PRIMER EQUIP
JOAN GARCIA
EL PAS QUE CALIA FER
ÀLEX DELMÀS FOTOS: © FC BARCELONA / MARC GRAUPERA
B A R Ç A N 1 2 7
" T inc ganes de començar demà mateix ". Aquestes van ser les primeres paraules de Joan Garcia quan va fitxar pel FC Barcelona. Poc més de quatre mesos després, el de Sallent ha demostrat quina mena de porter és i, sobretot, quin porter pot arribar a ser. Amb la seva arribada, la porteria del Barça fa un salt de qualitat per molts anys. Perquè Joan Garcia respon al prototip de porter que necessita el futbol modern.
" Era un pas que havia de fer ", deia també. Com el Barça, que havia d’ incorporar un porter del seu nivell per garantir el futur. Els destins de Joan Garcia i del Barça estaven escrits: els millors sempre es troben. El bagenc representa modernitat, competitivitat, autoritat i seguretat. És un porter que marca diferències.
CORPULÈNCIA I AGILITAT
La primera característica que cal destacar és que combina dos aspectes essencials en un porter: gran capacitat sota pals i corpulència per al joc aeri. Els seus 191 centímetres són un avantatge per cobrir espais i dominar les pilotes altes, però no li resten agilitat en les respostes sota els pals. Com ja ha demostrat en aquests primers mesos de competició, aquestes dues qualitats el converteixen en un porter completíssim, molt difícil de superar en qualsevol acció: rematades dins l’ àrea, xuts llunyans o centrades tancades. Un perfil molt poc habitual.
ARRIBA A ANGLES IMPOSSIBLES
Gràcies a la seva envergadura i agilitat, arriba als racons més allunyats de la porteria amb una maniobra mínima. En els 15 partits que va disputar fins a final del 2025, la seva estadística de gols evitats era de 3,28. A més, s’ ha adaptat perfectament al rol que ha d’ assumir el porter d’ un equip dominant: intervé poques vegades, però sempre de manera decisiva. Un contra un i reducció d’ espais. És excel·lent en les sortides per resoldre els cara a cara. No dubta a abandonar l’ àrea petita quan un rival s’ encamina sol cap a la porteria i, gràcies a la seva rapidesa, redueix els espais amb molta celeritat. Quan s’ enfronta al rematador, adopta una postura òptima per cobrir el màxim espai possible: mans baixes, peu lateral i cos ampli quan la perspectiva és frontal. Obliga el davanter a ser molt ràpid i precís si vol marcar. Per això registra una mitjana de 2,36 aturades per partit.