Barça 126 Novembre - Desembre del 2025 | Page 48

HANDBOL

B A R Ç A N 1 2 6
més rotació. L’ equip respon molt bé, tant els joves com els més experimentats, i tothom vol aportar.” Ara hi ha més energia, més talent per polir.
Fàbregas ho viu com una part natural del cicle. Tornar també vol dir adaptar-se.“ No em volia fixar en el que vam fer o en el que vaig aportar personalment. Al final, sempre has d’ adaptar-te a un equip nou, a jugadors diferents, però amb la mateixa mentalitat i les ganes de guanyar tots els títols possibles.”
JOVES I VETERANS
L’ inici de temporada ha estat positiu, amb títols, però Fàbregas és directe i toca de peus a terra.“ El passat és el passat. Hem de mirar endavant i tenim molts objectius per complir, aquesta mateixa temporada. Així que cal continuar treballant, millorant, si volem assolir-los.”
Una part clau és l’ equilibri entre la veterania i la joventut.“ Els joves faran un pas més perquè tindran més experiència amb el grup, més confiança. I crec que és feina dels veterans ajudar-los de la millor manera perquè puguin créixer i, com a equip, ser encara més sòlids.”
Fàbregas torna diferent del jugador que va marxar.“ Tinc més experiència, he jugat en una Lliga diferent, amb una manera de jugar diferent. Ara l’ equip és més jove i jo m’ he fet més gran, així que cal adaptar-se i canviar una mica el rol. He millorat alguns aspectes, estic més obert, intento no estar tan seriós, gaudir més i estar amb els altres. I ho estic passant molt bé, la veritat és que en el dia a dia estic força content.” Somriu quan ho diu, com qui sap que ha trobat el seu lloc.

“ QUAN VAM TENIR L’ OPORTUNITAT DE TORNAR, AMB LA MEVA FAMÍLIA HO VAM TENIR CLAR”

VIDA SENZILLA
Fora de la pista, la seva vida és tan senzilla com essencial.“ Tinc un fill de quatre anys i vaig molt al parc amb ell. Gaudeixo de la meva família, per mi és el més important. Crec que em dona aquest equilibri, aquestes ganes de continuar treballant, jugant, millorant, tant com a jugador, com a pare o com a parella.”
La felicitat no la descriu amb grans titulars, sinó amb escenes petites: comprar, passejar, jugar.“ Coses senzilles del dia a dia.”
Quan mira més enllà, no se n’ amaga:“ Tothom vol jugar al Barça. Jo, pel que representa Barcelona, el Barça i Catalunya, m’ agradaria retirar-me aquí.” Ho diu amb naturalitat, com una conseqüència lògica del que sent. Perquè per Fàbregas, el Barça no és només un club d’ handbol. És una manera de viure. Un lloc on vol continuar escrivint la seva història, títol a títol, dia a dia.