La signatura per la compra dels terrenys del que avui és l ' Spotify Camp Nou va tenir lloc el 19 de desembre del 1950. En les altres imatges, retalls de premsa de l ' època i un primer disseny del que havia de ser el nou estadi del Barça.
la construcció d’ un nou camp, 1.132 negatius i sis nuls. Val a dir que la participació va ser més aviat baixa, tenint em compte que aleshores el Club tenia 30.084 associats i associades, però en aquella època de manca de democràcia-les darreres eleccions generals havien tingut lloc abans de la guerra, al febrer de 1936- la gent no estava acostumada a dipositar lliurement el vot i a esperar que la seva voluntat fos respectada. En qualsevol cas, i malgrat l’ alt índex d’ abstenció, el veredicte final dels socis i sòcies blaugrana va ser evident: el Barça havia de tenir un camp nou.
TENIR UN CAMP MILLOR QUE EL DEL MADRID
En acabar la votació, a les nou en punt de la nit del 12 de novembre del 1950, un intrèpid periodista va preguntar als dos darrers socis votants, una dona i un home, el sentit del seu vot, per bé que aquest era secret. Ella va ser molt clara:“ He votat sí per tenir un camp millor que el del Reial Madrid”. Ell, contundent:“ El meu sí és perquè Barcelona tingui un camp com mereix el Barça”.
Amb aquesta incontestable benedicció popular per al nou estadi, el 14 de novembre el FC Barcelona celebrava una assemblea extraordinària en la qual 159 compromissaris van ratificar per aclamació el veredicte de les urnes. Així doncs, el 19 de desembre de 1950 la Junta Directiva del FC Barcelona, presidida per Agustí Montal Galobart, feia efectiva la compra dels terrenys de Can Planes. Aquell dia encara ressonaven les iròniques paraules que en el transcurs de l’ assemblea extraordinària havia adreçat el president blaugrana a tots aquells que s’ havien manifestat contraris al projecte del camp nou:“ La seva oposició ens ha servit d’ estímul i ens ha incitat a treballar més”.
A partir d’ aleshores hi hauria molta feina. Després de moltes vicissituds, la inauguració del Camp Nou, amb una capacitat de 100.000 espectadors, no tindria lloc fins al 24 de setembre del 1957, set anys després d’ aquell referèndum. Però aquesta és una altra història.
B A R Ç A N 1 2 6