DESPRÉS DE GUANYAR LES LLIGUES DE 1947, 1948 I 1949, L ' ESTADI DE LES CORTS ES VA QUEDAR PETIT PER ACOLLIR A L ' AFICIÓ CULER |
|||
Sobre aquestes línies, una imatge de democràcia enmig de la dictadura franquista. L ' any 1950, el Barça va consultar als seus socis i sòcies en un referèndum la compra dels terrenys on es construiria el que avui és l ' Spotify Camp Nou. |
ves ampliacions, una capacitat per a 48.000 assistents, una xifra que era pràcticament impossible de tornar a augmentar. Calia fer un pas valent endavant i bastir un nou estadi a l’ alçada d’ un club tan important i prestigiós com el FC Barcelona.
De fet, les primeres veus favorables a la construcció d’ un nou estadi s’ havien deixat sentir cap a l’ any 1948, però en aquell moment la junta directiva barcelonista encara confiava en una darrera ampliació de Les Corts. Per altra banda, des del 1947 el Reial Madrid disposava del camp de Chamartín, amb un aforament inicial de 75.000 espectadors. El Barça no podia quedar enrrere.
Finalment, el president blaugrana, Agustí Montal Galobart, va posar fil a l’ agulla. El cas és que el 27 de setembre del 1950 el Club va
|
signar una opció de compra per uns terrenys al costat de la masia de Can Planes, molt a prop de l’ estadi de Les Corts, destinats a la construcció del futur camp. Ràpidament, l’ enginy popular va rebatejar aquests terrenys com Els de tota una vida, puix que es trobaven situats entre la maternitat de la travessera de les Corts i el cementiri del mateix districte. Uns llocs que encara avui existeixen.
Segons un periodista de l ' època, per aquelles dates els terrenys del futur Camp Nou mostraven un aspecte lamentable:“ Se presentan yermos en su mayor parte, otra parte dedicada a bóvilas y otra a receptáculo de inmundicias. En algunos sectores de los campos pacen cabras y corderos. En otra parte, unas viejas mendigas escarban la tierra buscando restos de no sabemos qué. Unos mozalbetes andrajosos merodean al pie de una alta chimenea fuera de uso”. I és que aleshores en aquell indret, al voltant de la masia abandonada de Can Granota, malvivien uns 250 barraquistes.
DEMOCRÀCIA ENMIG DE LA DICTADURA
Fos com fos, un cop adquirits els terrenys, calia conèixer quina era la voluntat majoritària dels socis, cosa molt remarcable en aquella època de dictadura feixista i que deixa ben palès el tarannà democràtic del FC Barcelona. Així va ser com els dies 8, 9, 10, 11 i 12 de novembre del 1950 el Club va organitzar un referèndum popular al qual estaven convocats tots els socis barcelonistes, homes i dones, per aprovar, o no, la compra d’ aquella parcel·la destinada a encabir un nou estadi. Curiosament, tres anys després, de manera incomprensible, en les eleccions presidencials del 14 de novembre del 1953, a les dones se’ ls va prohibir el dret a vot.
|
B A R Ç A N 1 2 6 |