Què li va passar pel cap quan es va fer efectiva la seva tornada al FC Barcelona? Se’ m posen els pèls de punta, quan ho recordo. Va ser una decisió fàcil, però, quan vaig veure que tornava a casa, no m’ ho creia. A mesura que he anat fent els primers entrenaments i els primers partits, ja veig que és una realitat.
Qui la va felicitat primer? El meu pare, que és molt culer i és, juntament amb el meu marit, la persona amb qui més parlo de la meva família. També la meva àvia, que va ser molt feliç.
ARRIBO EN UN BON MOMENT, PERÒ NO ÉS EL DE LA MEVA PLENITUD. EL MILLOR MOMENT DE LA MEVA CARRERA HA D’ ARRIBAR I TREBALLARÉ PERQUÈ SIGUI AL BARÇA”
Ha tornat amb 25 anys, una edat perfecta. Sent que està en la plenitud de la seva carrera? Jugar al Barça em farà ser una futbolista més completa. Arribo en un bon moment, però no és encara el de la meva plenitud. El millor moment de la meva carrera ha d’ arribar i treballaré perquè el visqui aquí, al Barça.
En les últimes temporades ha assistit, des de fora, a l’ eclosió d’ un Barça històric, que ho ha guanyat tot. Com ho ha viscut? Com a rival, no gaire bé( riu). Quan tocava jugar contra el Barça era especial, però, al davant, hi tenia el millor equip d’ Europa. Impacta veure com aquest equip ha anat creixent any a any. La veritat és que encara impacta molt més quan ets a dins, que des de fora.
En aquests anys fora del Barça, li ha agradat veure com s’ ha apostat per les noies del planter? Sens dubte. Sempre he dit que s’ ha de valorar molt, La Masia. És bonic veure la gent del planter que està al primer equip. És bonic compartir vestidor amb l’ Ona i l’ Aitana i recordar moltes de les coses que vam viure a La Masia, quan ens formàvem.
Se la veu radiant, amb un somriure que no s’ esborra ni quan parla del que menys li agrada. A Laia Aleixandri( Santa Coloma de Gramenet, 25 / 08 / 2000) l’ escut del Barça li escau com si fos fet a mida. Ningú millor que ella— que amb només 25 anys ja ha rebut la insígnia de plata com a sòcia— sap què significa vestir-se de blaugrana. Torna a casa, al lloc que li pertoca. Per jugar al costat d’ algunes de les que van ser les seves companyes mentre creixia com a futbolista a La Masia. Per ser una més en un equip que, un any més, aspira a tot. Guanyar la Champions? Prefereix no imaginar-s’ ho. De moment, promet que saltaria més alt que ningú. Literalment.
I quan encara no tenien els mitjans que hi ha ara al servei del futbol femení... Sí, ara ho veig amb les noies que pugen-Serrajordi i Aïcha, per exemple-, que disposen de totes les eines necessàries i fan una dinàmica molt bona amb el primer equip.
Quin ha estat el moment més especial de la seva carrera fins ara? És difícil quedar-se amb un de sol... Estaria entre el meu fitxatge pel Barça i el gol que vaig marcar a Old Trafford en el derbi de Manchester. Són moments que queden marcats.
Dels cinc anys a l’ Atlètic de Madrid, on va guanyar dues Lligues, amb què es queda?
B A R Ç A N 1 2 5