Sebastià Rey Padilla 1949

B A R Ç A N 1 2 5

A la temporada 1949 / 50, el FC Barcelona va celebrar el seu cinquantenari, el cartell del qual, rigorosament academicista, va ser obra de Sebastià Rey Padilla. Per bé que aquella campanya va ser orfe de trofeus esportius, el Barça ja era, aleshores, una potent societat poliesportiva amb 24.893 socis. L’ equip que entrenava Enrique Fernández va guanyar un amistós triangular i va ser el primer president del Club, el suís Walter Wild( arribat expressament de Londres), l’ encarregat de donar-li al capità blaugrana César Rodríguez la copa de vencedor. El torneig es va disputar els dies 26 i 27 de novembre( dissabte i diumenge) a l’ estadi de Les Corts i va comptar amb la participació del Copenhaguen Boldklub i el Palmeiras. El Barça va vèncer l’ equip danès per 1-0( gol de Ricardo Salaberry) i va empatar a dos gols amb els brasilers( amb dianes blaugrana de Josep Gonzalvo i Eduard Manchón). Durant els actes commemoratius de les Noces d’ Or també es disputaren torneigs d ' handbol, bàsquet, rugbi, atletisme( a l’ estadi de Montjuïc), beisbol, hoquei patins i hoquei herba, amb la participació de destacats equips estrangers.

D’ altra banda, l’ alcalde de Barcelona, José María de Albert Despujol, baró de Terrades, va lliurar al FC Barcelona la Medalla d’ Or de la ciutat. Dins d’ aquesta vessant cívica tam-

bé s’ ha de destacar la celebració d’ un cicle de conferències sobre temes esportius; el festival benèfic amb la participació dels orfeons Català i Gracienc i l’ Esbart Verdaguer, en què es van recaptar fons destinats als indigents del barri de les Corts i als exjugadors blaugrana amb problemes econòmics, així com sessions de teatre i ballet i un concert al Palau de la Música Catalana. També es va fer un banquet de gala i una missa de campanya al mateix estadi de Les Corts. Capítol apart va ser la ballada de sardanes, en el descans del Barça-Palmeiras, en què van participar seixanta-cinc colles, amb un total de sis-cents sardanistes. El president Agustí Montal va rebre un banderí commemoratiu, sufragat per tots els grups sardanistes, vinguts de tots els racons de Catalunya. En aquella època de dictadura franquista, aquell estendard va ser certament subversiu: el text no estava en l’ idioma de l’ imperi sinó en l’ aleshores proscrit català. A més, l’ escut del Barça que es veia era d’ abans de la dictadura, ja que portava les quatre barres catalanes, no les dues del d’ aleshores, i l’ acrònim anglòfil FCB( Futbol Club Barcelona) en lloc del castellà CFB( Club de Fútbol Barcelona). I perquè quedés clar, el banderí estava dedicat“ al FC Barcelona”. Per sort, cap censor franquista es va adonar de les irregularitats i ningú va prendre mal.