B A R Ç A N 1 2 4 contra la selecció espanyola, que es va jugar a l’ aleshores nou estadi de Chamartín de Madrid, en el qual aquell futbolista ros i musculat va deixar clar que era únic. Superdotat físicament i, alhora, hàbil i tècnicament exquisit, Kubala va encendre l’ interès de Santiago Bernabéu, que, de seguida, li va oferir un contracte irrenunciable per jugar en el Reial Madrid.

Però el destí de Kubala era blaugrana. I perquè així fos hi va tenir molt a veure una altra llegenda de la història barcelonista, Josep Samitier, que, en el tren que transportava l’ Hungaria de Madrid a Barcelona, on havia de jugar un amistós contra l’ Espanyol, va ser capaç de convèncer-lo perquè canviés d’ opinió. Com? Doncs oferint un contracte al seu cunyat, i entrenador de l’ Hungaria, Ferdinand Daučik, i igualant la marejant oferta que li havia fet el Reial Madrid. Aleshores secretari tècnic del Barça, i amb molta influència en la federació espanyola, Sami va ser determinant en el fitxatge de Kubala pel Barça.

FINS A L’ ABRIL DEL 1951

A més de suportar l’ enuig del Reial Madrid pel seu fracassat fitxatge, el Barça i Kubala van haver de superar una llarga cursa d’ obstacles burocràtics abans que el futbolista pogués jugar vestit de blaugrana en partit oficial. De fet, no ho va fer fins al mes d’ abril del 1951, gairebé un any més tard que es comprometés contractualment amb el FC Barcelona. La FIFA, finalment, va donar el seu vistiplau i el Barça va haver de compensar econòmicament el Vasas de Budapest, l’ anterior equip de Kubala. En el camí, nou partits amistosos per fer més assumible l’ espera i una campanya de propaganda franquista, mostrant una Espanya oberta als fugitius del comunisme que volien abraçar la llibertat …

Des del debut de Kubala, al Barça, dirigit per Daučik, no el va parar ningú. Durant dues temporades, fins al 1953, va arrasar en totes les competicions que va disputar: Lliga, Copa, Copa Llatina i Copa Eva Duarte. Tot en ell era exagerat, com els set gols que va marcar en un partit contra l’ Sporting, el mes de febrer del 1952, un rècord que no ha estat mai igualat. De fet, el seu carisma anava més enllà del rectangle joc: es va convertir en una icona, un fenonem de masses. Fins i tot va ser protagonista d’ una pel·lícula, Los ases buscan la paz, que venia a ser una biografia exagerada, al gust del règim, de la seva fugida de l’ Europa comunista. La de Kubala és, en tot cas, una història de cine.