D eu mesos de competició i d’ esforç diari, amb fins a 81 partits disputats, han acabat sense recompensa. El Barça de bàsquet ha dit adeu a un curs 2024 / 2025 que ha estat d’ allò més complicat. L’ equip i l’ afició han acabat amb el desig de girar full i deixar enrere una temporada plena d’ entrebancs, especialment en forma de lesions. Els contratemps han portat l’ equip al límit de les seves possibilitats. Tot i això, el vestidor ha demostrat grans nivells de perseverança i resiliència. Malgrat la manca d’ efectius, els jugadors disponibles per a Joan Peñarroya ho han donat tot per assolir els objectius enmig d’ un calendari molt exigent. Per tot plegat, el director esportiu de la secció, Juan Carlos Navarro, considera que té " molt de mèrit " el que ha fet aquest equip.
A l’ hora de fer balanç del curs, Navarro destaca que, després de la Copa del Rei,“ els jugadors han fet un pas endavant, amb Joan Peñarroya i el cos tècnic fent una feina increïble”. I hi afegeix:“ Ha estat una temporada molt dura, en tots els sentits”. El mànager també agraeix el suport fidel dels culers:“ Donem les gràcies a l’ afició del Palau per ser-hi sempre. Hem fet el que hem pogut. Vam confeccionar un equip molt complet i no hem tingut sort amb les lesions. Continuarem treballant per aconseguir títols el curs vinent”. De fet, es mostra optimista i assegura que s’ està treballant per reforçar l’ equip aquest estiu.“ Tenim confiança en el projecte i esperem que els lesionats es recuperin bé”.
UN INICI PROMETEDOR
L’ estiu del 2025 va portar a Barcelona un nou entrenador, Joan Peñarroya, i fins a cinc incorporacions: Kevin Punter, Justin Anderson,
Chimezie Metu, Juan Núñez i Youssoupha Fall. Juntament amb el jove Dame Sarr, completaven una plantilla de 14 jugadors amb més capacitat física que l’ anterior. Els moviments d’ estiu generaven il·lusió entre l’ afició blaugrana. L’ equip va començar el setembre amb una estada de pretemporada a Hangzhou. Poc després, va superar el Morabanc Andorra, el Bàsquet Girona i el Baxi Manresa en els tres partits de la Lliga Catalana, aconseguint el primer títol del curs i revalidant un trofeu sovint menystingut quan es guanya, però valorat quan s’ escapa.
En el primer partit al Palau, en l’ estrena de l’ ACB davant el Covirán Granada( 91-65), l’ actuació de l’ equip va deixar molt bones sensacions. L’ intens calendari va agafar embranzida a l’ octubre amb l’ inici de l’ Eurolliga. L’ equip anava agafant automatismes i definint rols, arribant a les posicions capdavanteres de la competició europea després de superar l’ Estrella Roja( 94-98), aleshores líder, en un partit decidit a la pròrroga amb un recital de Kevin Punter en el seu primer retorn a Belgrad.
LES LESIONS COMENCEN A CASTIGAR
I llavors va arribar la primera gran patacada. Dos dies després de la victòria a Belgrad, el 20 d’ octubre, el Baskonia visitava el Palau Blaugrana. El silenci es va apoderar de la graderia després d’ una mala caiguda de Nico Laprovittola. L’ argentí, que havia començat el curs brillant tant de base com d’ escorta, va marxar al vestidor sense poder repenjar la cama dreta. Un dels referents de l’ equip passava pel quiròfan i afrontava una llarga recuperació.
Un mes després, en la visita del València al Palau, una nova acció desafortunada va provocar un esquinç al genoll esquerre de Chimezie Metu. El nigerià, nascut als Estats Units, era una
B A R Ç A N 1 2 4