tornar a ser blaugrana. El 24 de març del 1985, a quatre jornades del final, la victòria a Valladolid( 1-2) la tarda del penal aturat pel mític Urruti, va sentenciar el campionat. Per sempre quedarà allò de l’” Urruti t’ estimo”.

Aquella Lliga no va ser apta per a cardíacs. Barça i Madrid van lluitar amb tanta igualtat que van acabar empatats a 46 punts. El triomf va ser blaugrana gràcies al goal-average general, atès que el particular estava empatat. El 17 d’ abril del 1960, en l’ última jornada, es va acabar el patiment amb una golejada del Barça sobre el Saragossa( 5-0) al Camp Nou.

Ningú va evitar el passeig victoriós del Barça aquell curs, amb Johan Cruyff a la banqueta. Tot i el cúmul d’ adversitats-les greus lesions de Koeman i Ferrer, la sanció de dos mesos a Stòitxkov i la malaltia coronària de Cruyff- la Lliga va quedar decidida a quatre jornades del final, el 12 de maig del 1991, amb la derrota de l’ Atlètic de Madrid al camp de la Reial Societat( 2-1).

La tan recordada Lliga de Cruyff, la primera després de catorze anys de travessa pel desert. Segurament, la més desitjada de la història culer. Sense l’ holandès, el començament no va ser bó. A partir del seu debut, el 28 d’ octubre de 1973, el Barça va iniciar una rtaxa victoriosa que va arribar al seu clímax amb el 0-5 del Bernabéu, del 17 de febrer de 1974.

B A R Ç A N 1 2 4

Sota la batuta de l’ anglès Terry Venables, el Barça va esdevenir un equip compacte i molt difícil de superar. Per això, després d’ onze anys, la Lliga va

Un inici nefast va deixar el Barça a vuit del Madrid, en una època en què les victòries valien dos punts. La Lliga semblava perduda, però una reacció blaugrana, combinada amb algunes ensopegades blanques, van fer que el títol caigués, després d’ un apassionant frec a frec, del costat de l’ equip de Cruyff gràcies a la derrota del Madrid a Tenerife( 3- 2) en l’ última jornada.