B A R Ç A N 1 2 3

Penya Barcelonista de Manresa i enmig de les reticències de les autoritats franquistes, atemorides per la possibilitat que una reunió d’ aquesta mena derivés en un acte d’ afirmació catalanista. Rebudes per l’ abat Cassià Maria Just, prop de deu mil persones van omplir la muntanya santa amb els colors blau i grana mentre a les roques pròximes al monestir es podien veure algunes senyeres, un símbol prohibit en aquells temps. Durant els anys següents hi hauria tres trobades de penyes barcelonistes més a Montserrat, ja amb el dictador mort, els anys 1977, 1979 i 1981.

L’ aplec culer a la muntanya santa més significatiu, però, potser és el que va tenir lloc en el marc de les celebracions del 75è aniversari del FC Barcelona, el 17 de novembre del 1974. Hi va haver missa oficiada per l’ abat Cassià Maria Just, parlament del president Agustí Montal, l’ Escolania va interpretar el Virolai i una multitudinària ballada de sardanes va precedir el dinar per a 400 comensals que va tancar la matinal.

Aquell dia també el Cant del Barça, amb lletra de Josep Maria Espinàs i Jaume Picas i música de Manuel Valls Gorina, va ser escollit com a himne oficial del FC Barcelona i, per altra banda, un grup de personalitats de l’ àmbit catalanista, liderades per Jordi Pujol, van aprofitar l’ oportunitat de trobar-se clandestinament, camuflats enmig dels 5.000 barcelonistes que, segons la premsa de l’ època, van desplaçar-se a Montserrat, en una reunió que molts han interpretat com l’ embrió de la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya.

PUJADES EN BICICLETA PER CELEBRAR TÍTOLS

Després d’ onze anys sense guanyar la lliga, en la temporada 1984 / 85, els futbolistes del primer equip del FC Barcelona es van comprometre a pujar en bicicleta a la muntanya de Montserrat si aconseguien el títol. Així va ser i així ho van fer, en una històrica escalada, en la qual Bernd Schuster es va imposar amb autoritat, que va deixar imatges per al record. Era el Barça de“ l’ Urruti, t’ estimo”, entrenat per Terry Venables, amb Migueli, Calderé, Archibald i companyia.

Set anys després, en l’ olímpic 1992, la plantilla blaugrana va repetir l’ ascensió a Montserrat després de conquerir la Lliga i la primera Copa d’ Europa del Club. Amb Johan Cruyff còmodament assegut en el cotxe del director de la cursa, que era el barcelonista Rafa Carrasco, els futbolistes del Dream Team van completar la pujada ajudats per ciclistes professionals com ara Perico Delgado, Melcior Mauri, José Luis Laguía i Laudelino Cubino. Albert Ferrer, que va arribar en vuitena posició, va ser declarat guanyador després que els set companys que l’ havien precedit fossin desqualificats per fer part del recorregut agafats a un cotxe.

Els títols que aconsegueixin aquesta temporada del 125è aniversari totes les seccions professionals del FC Barcelona també s’ oferiran a la Mare de Déu de Montserrat, segons l’ acord signat pel Club i l’ Abadia el passat 16 de desembre del 2024. Molt probablement, això sí, no serà després d’ una bicicletada.