Zalgiris, per habituar-se al tacte.“ Vam decidir portar-la a Grenoble, amagar-la i que fos la que es fes servir en el partit”, explica Flores en una entrevista amb Barça One. I així va ser.
La Recopa era un títol d ' alt nivell. En aquell moment, només els equips que guanyaven la Lliga en els seus països tenien un bitllet cap a la Copa d’ Europa. La resta de l’ elit europea del bàsquet, doncs, lluitava per la Recopa. D’ aquí la seva exigència. Els últims segons de la final van acabar amb un atac fallit del Zalgiris i amb el Lagarto de la Cruz penjant-se de la cistella, anotant dos punts que serien decisius.“ Faltava un segon. Vaig mirar l’ àrbitre i em va dir que s’ havia acabat”, recorda Flores. El xiulet final va ser enmig del deliri. No s ' havia acabat el temps, però la invasió de pista dels culers ho va fer inevitable.
UNA AFICIÓ ENTREGADA
L’ èxit del Barça no hauria estat el mateix sense la seva afició, que va convertir el Palais des Sports en un fortí blaugrana. El capità, Nacho Solozabal, va aixecar el desitjat títol en un pavelló que semblava el Palau Blaugrana, envoltat dels culers que havien plorat desfetes europees recents i que es van mobilitzar en massa per viatjar i celebrar, per fi, un gran títol. Va ser, sens dubte, una de les mobilitzacions més importants de la història del Barça de bàsquet.
L’ equip va tornar de Grenoble en autocar i, una vegada a Barcelona, va tardar gairebé dues hores a arribar a la plaça Sant Jaume i dues més per tornar al Palau. El suport incondicional es va traslladar a la ciutat, on milers de persones esperaven l ' equip. La Meridiana col·lapsada i tots els carrers plens preparats per rebre els seus ídols: Epi, els americans Otis Howard i Mike Davis i el ja difunt Chicho Sibilio. Aquella victòria, a més, va obrir la porta a més èxits: l ' any següent es va tornar a guanyar la Recopa.
DE NOU, BARÇA-ZALGIRIS
El destí ha volgut que el Barça es trobi, 40 anys després de la final de Grenoble, amb el Zalgiris a l’ Eurolliga, en la mateixa setmana de l ' aniversari d ' aquesta fita històrica. Una bona casualitat i una oportunitat per Manolo Flores per recordar, de nou, aquells moments i retrobar-se amb companys i amics d’ aquell equip en un homenatge al Palau. Per, tal com diu ell,“ mantenir viva la flama i recordar les persones que van fer créixer el Club en altres temps”.
La pilota que ho va canviar tot és a punt de tornar a casa, al Museu del Barça, com a testimoni d ' una de les nits més glorioses de la història del Club. Un record inesborrable per a Manolo Flores i també per a tot el barcelonisme.
La portada del diari ' Sport ' del dia següent de la final de Grenoble es feia ressò del gran triomf blaugrana.