Fes clic per veure el vídeo
E wa Pajor i Robert Lewandowski, Robert Lewandowski i Ewa Pajor. Polonesos, han viscut i jugat a Alemanya durant molts anys i ara són, respectivament, el davanter centre del FC Barcelona masculí i la davantera centre del FC Barcelona femení. Són, a més, els màxims golejadors dels seus equips i de LaLiga i la LigaF. Moltes coses en comú. Per això hem volgut ajuntar-los en una distesa conversa per a la sèrie‘ Cara a cara’, de Barça One, que aquí reproduïm.
ROBERT: Què és el que més et va sorprendre del canvi de club i de país, de passar del Wolfsburg al Barça?
EWA: Ja sabem que el Barcelona té un estil propi, però això realment em va sorprendre. Sempre em preguntava per què el Barcelona jugava amb tantes passades, i per què tan curtes. A Alemanya, tu també ho has viscut, l’ estil de joc era més directe.
ROBERT: Sí, intentaven fer que les distàncies entre jugadors fossin més grans, però aquí tot és... La velocitat dels rondos en els primers entrenaments em va sorprendre molt. Vaig haver d’ adaptar-me, perquè volien que els jugadors estiguessin molt a prop els uns dels altres. És un futbol més tècnic.
EWA: Aquest és el teu tercer any aquí, així que ja et sents com a casa. Per a mi tot això és nou i continuo aprenent sobre l’ estil de joc, però també sobre la vida a Barcelona.
ROBERT: Per començar, la cultura és molt diferent. Tu vas estar nou anys a Alemanya, i jo dotze: quatre a Dortmund i vuit a Múnic. I en arribar a Barcelona... Mira, per exemple, el clima. Som a finals de març i mira quin dia! Són avantatges del dia a dia. Pel que fa a la gent, són més oberts, més càlids... I pel que fa al Club, la grandesa d’ aquest club es nota a cada pas que fas, fins i tot quan anem a un torneig de pretemporada, es nota. He jugat en grans clubs, però el Barça té alguna cosa diferent. L’ emoció que envolta aquest club és única, i aquesta actitud, no vull dir que sigui només hispana, però sí que és una cosa que caracteritza l ' afició d’ aquest club. A Barcelona, des del primer dia vaig sentir que era al lloc correcte. Ara, en aquest tercer any, ja em sento com a casa. I tu, trobes a faltar el nostre país, Polònia? Fa molt de temps que vius a l’ estranger, igual que jo. Com ho portes?
EWA: Sí, he viscut molts anys a l’ estranger i, certament, trobo molt a faltar la meva família i
B A R Ç A N 1 2 3