Albert Balcells , catedràtic d ’ Història Contemporània i prestigiosa autoritat en l ’ estudi del passat de Catalunya , va publicar l ’ any 2008 el llibre Llocs de memòria dels catalans . Per l ’ autor , aquesta definició és aplicable a un espai o un monument dotat de capacitat commemorativa , al voltant del qual giren rituals civils de contingut polític . D ’ aquesta manera , Balcells passava revista a diversos espais tan emblemàtics per a la identitat catalana com , per esmentar-ne uns quants , el monument a Rafael Casanova , el Fossar de les Moreres , el Born , la muntanya del Canigó , el monestir de Ripoll , el santuari de Montserrat , el monestir de Poblet , el Palau de la Generalitat i el Palau de la Música Catalana . El capítol final estava dedicat al Camp Nou i al Museu del Barça . Balcells , doncs , posava el coliseu blaugrana i el seu recinte museístic a la mateixa altura de llocs tan sagrats pel sentiment català . Cedim la paraula al professor : “ L ’ encert més gran és la comunicació del Museu amb l ’ Estadi , convertit així en un santuari de memòria , quan el visitant el contempla buit des de la tribuna presidencial . La visió de l ’ enorme espai permet lligar emotivament passat , present i futur , desvela una memòria viva , èpica i sense contradiccions ni aspectes foscos , de manera que el visitant , tot i no assistir a un partit , té la consciència de trobar-se en un santuari , on els símbols religiosos i patriòtics reforcen la sacralitat de l ’ entitat , rememorant les emocions i les passions dels grans torneigs ”.