Treball de la nova Generalitat republicana presidida per Francesc Macià . Casals també va assumir les atribucions d ’ Assistència Social i d ’ Obres Públiques i el 1934 el president Lluís Companys el nomenà comissari d ’ Assegurances Socials .
Casals , bon aficionat al futbol i soci del Barça des del 19 de desembre del 1925 , va ser nomenat vicepresident primer i comptable de l ’ entitat el 16 de juliol del 1934 en la nova junta directiva encapçalada per Esteve Sala . Un any més tard , el 27 de juliol del 1935 , l ’ Assemblea de socis elegeix nou president per aclamació , Josep Suñol i Garriga , impulsor de la divisa “ Esport i ciutadania ”. Suñol continuarà confiant la gestió de les finances de l ’ entitat en Casals , però el 6 d ’ agost del 1936 , en els primers compassos de la guerra , el president del Club és afusellat a la serra de Guadarrama pels militars colpistes .
Al cap de nou dies , el 15 d ’ agost , nou dels quinze treballadors en nòmina del FC Barcelona s ’ autoproclamen Comitè d ’ Empleats amb plenes competències per dirigir el Club en els primers mesos de conflicte . El 26 d ’ agost el Comitè acorda convidar tres directius de la darrera junta de Suñol per formar-ne part . Un d ’ ells és Francesc Xavier Casals , a qui se li encomana “ l ’ ordenació dels debats en les sessions del comitè i les funcions de caixa ”. En definitiva , serà qui durà el timó del Barça durant tota la guerra . De fet , Casals és el representant oficial i únic del Club per redactar i signar els contractes de la gira salvadora a Mèxic i als Estats Units que es realitza l ’ estiu del 1937 .
PRESIDENT ACCIDENTAL
El 5 novembre del 1937 , superats els excessos revolucionaris dels primers temps , el Comitè de treballadors anuncia “ la normalització de la vida interna del FC Barcelona amb la corresponent reposició del seu consell directiu ” i el 29 del mateix mes es decideix per unanimitat “ concedir al Sr . Francesc X . Casals i Vidal , Vice-President d ’ aquest Club en funcions de President Accidental , la representació legal , oficial i judicial del FC Barcelona ”. Casals serà , a tots els efectes , president del Barça fins al final de la guerra .
Tres mesos després de l ’ ocupació de Barcelona , el 22 d ’ abril del 1939 , el Club reinicia oficialment les seves activitats , però el Barça i els seus directius estaran sotmesos a un estricte procés de depuració política . Casals , que abans i durant la guerra s ’ havia posicionat al costat de la legitimitat de la Generalitat republicana , és apartat immediatament tot i haver salvat el Barça de la confiscació anarquista , de la fallida econòmica i , de facto , de la seva desaparició .
L ’ últim president del Barça en democràcia fins al 1939 va ser sotmès a un llarg procés d ’ investigació policial , a un consell de guerra i a una condemna de dotze anys i un dia de presó dictada el 14 de novembre del 1941 . Per la seva edat i per la intercessió de persones afectes al règim que testifiquen a favor seu durant el procés judicial , Casals només romandrà privat de llibertat a la presó Model de Barcelona un mes i sis dies perquè el 23 de desembre li commuten la pena a sis anys i un dia a la vegada que deixen el processat en situació d ’ arrest domiciliari .
Apartat de la vida pública i del Club , Casals mor a Barcelona el 25 d ’ agost de 1954 , als 74 anys d ’ edat . L ’ endemà , el consell directiu del FC Barcelona en fa una breu menció : “ Se acuerda constar en acta el sentimiento del Consejo por el fallecimiento de D . Francisco X . Casals , expresidente del Club ”. La figura de Casals , com la de Suñol , serà silenciada durant la dictadura i encara molts anys després de la mort de Franco . El motiu és que ambdós van ser defensors de la catalanitat del Barça , un senyal d ’ identitat que ha perdurat al llarg dels gairebé 125 anys d ’ història de l ’ entitat .
VA DIRIGIR EL CLUB DURANT ELS DIFÍCILS ANYS DE LA GUERRA CIVIL I , DESPRÉS DEL CONFLICTE , VA SER EMPRESONAT PEL RÈGIM FRANQUISTA . LA SEVA FIGURA VA SER SILENCIADA FINS I TOT DESPRÉS DE LA MORT DEL DICTADOR
B A R Ç A N 1 2 0