Quan l ’ aparell , de la grandària aproximada d ’ un rellotge , percep aquest ritme anormal produeix una descàrrega elèctrica que retorna al cor el seu pols normal , i salva la vida del pacient . Dwamena , a causa de creences religioses i a la seva decisió de continuar la seva carrera professional , es va retirar aquest dispositiu .
La mort d ’ aquest futbolista convida a preguntar-se com cal preveure i cuidar el cor dels esportistes en els clubs professionals de futbol . La cardiòloga de l ’ Hospital Clínic de Barcelona María Sanz de la Garza és l ’ encarregada de la valoració cardiovascular prèvia a la pràctica esportiva del Futbol Club Barcelona i de la Residència Blume . Segons ella , la valoració cardiovascular prèvia a la pràctica esportiva recomanada ha d ’ incloure una història clínica i una exploració física detallada , a més d ’ un electrocardiograma . Per a un nivell superior d ’ esportistes , els experts en cardiologia de Catalunya que treballen amb el FC Barcelona , el Centre d ’ Alt Rendiment de Sant Cugat i la Residència Joaquín Blume afegeixen més proves per a un cribratge avançat .
L ’ ECOCARDIOGRAMA
“ En l ’ àmbit esportiu utilitzem cada dia més dispositius adaptats per al monitoratge sense cables de l ’ ecocardiograma durant l ’ exercici . Aquest monitoratge és de gran utilitat , ja que ens permet avaluar l ’ ecocardiograma en vida real de l ’ esportista , durant els seus entrenaments i competicions . Això és especialment interessant en esports amb situacions brusques d ’ arrencada i / o acceleració , com el futbol , en els quals les proves d ’ esforç convencionals no aconsegueixen simular aquest estímul esportiu ”, exemplifica la cardiòloga . L ’ ecocardiograma permet observar l ’ estructura cardíaca de l ’ esportista quant a dimensions i funcionalitat i també com funcionen les vàlvules amb els diferents fluxos . En el cas de documentar alguna alteració que faci sospitar una patologia cardíaca , se sol·liciten proves complementàries addicionals sobre la base de la sospita diagnòstica .
En alguns casos es pot tractar la patologia eficaçment i l ’ esportista pot continuar amb la seva pràctica esportiva . Per altra banda , el cribratge permet monitorar l ’ impacte de l ’ esport competitiu sobre patologies cardíaques menors , que en el moment evolutiu que es diagnostiquen no suposen un risc per a l ’ esportista però que s ’ han de seguir estretament i valorar-ne l ’ evolució .
La periodicitat del cribratge preparticipatiu dependrà de l ’ edat de l ’ esportista i el seu nivell competitiu . En el cas dels esportistes professionals es realitza anualment . A més , durant la temporada l ’ esportista no deixa d ’ estar en contacte amb el metge de l ’ esport , el nutricionista i el fisioterapeuta responsables . Aquests , igual que els entrenadors , són coneixedors dels símptomes d ’ alarma que els han de fer sol·licitar una valoració cardiològica , com ara : dolor toràcic , palpitacions , falta d ’ aire injustificada , mareig o pèrdua de coneixement , especialment quan aquests símptomes es presenten durant la pràctica esportiva .