B A R Ç A N 1 1 9 del primer moment vaig dir que , si tot anava bé i tenia bones sensacions , volia tornar-ho a intentar , malgrat els riscos . El cor em deia que volia seguir jugant . Desitjava que la meva última imatge com a jugador de futbol sala no fos una lesió . Vull decidir quan marxo . No sé si serà d ’ aquí a uns mesos , d ’ aquí a un any o d ’ aquí a dos , però vull escollir jo .
De quina pasta està fet ? No ho sé ( riu ). Soc positiu i faig el que més m ’ agrada , que és jugar a futbol sala . Estimo la meva feina , ja que és el que he fet tota la vida , el que em fa feliç , el que m ’ omple d ’ orgull . Renunciar-hi és molt difícil . Tornar a gaudir de la sensació de jugar és una victòria i un regal . I això que el doctor em va dir que , si fos jo , no tornaria a jugar , ja que m ’ arriscava a tenir seqüeles importants , fins i tot a poder quedar coix o a no poder portar una vida normal . Però el meu cor diu que vol seguir jugant a futbol sala i vull arriscar el que sigui per continuar gaudint .
Mentalment , com afronta tot això ? No té por ? No , no tinc por que em torni a passar . De debò . I si em torna a passar , ho assumiré .
Com ha estat d ’ important per a vostè fer el procés de recuperació al Barça ? Tinc clares un parell de coses . Gràcies a la persona que m ’ ha operat he tornat a jugar . Joan Carles Monllau és excel·lent , un dels millors traumatòlegs de genoll , i això m ’ ha fet recuperar-me . Ser al Barça , segurament , m ’ ha permès tornar a jugar , tornar a complir aquest somni , perquè aquí tenim tots els metges , recuperadors , fisios ... Segurament en un altre club no hauria tingut tants mitjans i potser no m ’ hauria pogut recuperar , així que estic agraït . Dins de la desgràcia , he estat un privilegiat .
El seu retorn al Palau no podia ser millor : va marcar el gol decisiu per guanyar el partit contra el Noia ... Va ser molt emocionant , estava en un núvol . Feia molts mesos que somiava aquest dia . En els moments de solitud , imaginar-me sortint pel túnel del Palau era benzina . I en el partit contra el Noia , quan ens van empatar , estava convençut que marcaria i que dedicaria el gol a l ’ afició . Soc un culer més , només els puc donar les gràcies . No he rebut mai una mala paraula i el suport que he sentit ha estat brutal .