BÀSQUET
B A R Ç A N 1 1 9
He assistit al que ha passat el Ricky en els últims mesos amb la lògica preocupació de l ’ amic i , per això , veure ’ l retornar a l ’ estat de felicitat que ha tingut sempre em posa molt content . Recordo que no el veia bé , que estava apagat , però no vaig ser conscient de la dimensió del seu problema fins un dia que se ’ m va obrir . A partir d ’ aleshores , com tots els seus amics , que no en som pocs , he mirat de fer-li costat tant com he pogut . El Ricky no podia haver triat millor el lloc del seu retorn al bàsquet . Quan vaig veure la cara que feia en les fotografies dels seus primers entrenaments al Palau Blaugrana , vaig saber que s ’ estava refent de veritat . Les fotos , de vegades , diuen molt . I podeu estar segurs que això està passant perquè ha sabut escollir l ’ equip adequat i la millor companyia . On podia estar millor que al Barça , al costat del Roger , el Juan Carlos i el Víctor , i amb una plantilla que l ’ ha acollit amb el respecte i l ' admiració que mereix ?
Quan va arribar per primera vegada al Barça , l ’ any 2009 , el Ricky era molt jove , tenia 18 o 19 anys , i , tot i que ja era un jugador contrastat , el primer dia va entrar en el vestidor gairebé espantat . Ràpidament , però , el
NOMÉS MEREIX QUE LI PASSIN COSES BONES
JORDI TRIAS FOTOS : © FC BARCELONA / ÀLEX CAPARRÓS vam integrar i va ser un més d ’ aquell grup d ’ amics . Allà estàvem el Roger , el Juan Carlos , el Víctor i jo mateix , tots amb 10 o 12 anys més que ell ( menys el Víctor , que només li ’ n porta 6 ). Quines partides de pòquer ! El Ricky era el més petit de la colla , el nostre nen mimat .
A banda de les amistats que es van forjar , aquell Barça va guanyar l ’ Eurolliga , la Lliga ACB i la Copa . Per això no m ’ estranya que el Ricky digui sempre que el millor record de la seva carrera són les dues temporades que va passar al FC Barcelona . Va ser un temps molt bonic , ell va llogar un pis a prop del Palau , en la zona on jo també vivia , i sopàvem junts molt sovint . Sempre riem quan recordem el dia en què , després d ’ un partit , vam decidir sortir a sopar i mentre jo trucava a la meva parella per dir-li que arribaria tard , ell avisava la seva mare . És que era molt jove !
Per cert , el record que tinc de la mare del Ricky és inesborrable . Era una persona fantàstica i molt carismàtica . I el Ricky té molt d ’ ella , sempre pensa a ajudar els altres . Es va veure en l ’ acte de la seva presentació , quan va parlar obertament i clarament del seu problema . Ho va fer , estic segur , perquè sap que el seu exemple pot ajudar moltes persones . Així és el Ricky : algú que només es mereix que li passin coses bones .