B A R Ç A N 1 1 9 |
ENTRE EL 1954 I EL 1957
La transcendència d ’ aquella memorable jornada va quedar palesa en aquestes sentides paraules que Carme Trias de Bes va escriure l ’ endemà a les pàgines d ' El Correo Catalán : “ Hauran passat vint , trenta anys , i cada vegada que es col·loqui una primera pedra a la nostra ciutat seran milers de barcelonins els que evocaran aquella altra pedra que amb pompa i ostentació va ser col·locada en el dia d ’ ahir , diumenge . No serà fàcil que els socis i simpatitzants de l ’ històric club oblidin aquesta data .”
Tanmateix , com es va poder llegir al Butlletí Oficial del FC Barcelona del mes d ’ abril del 1954 , després de la gran festassa calia anar per feina : “ El nostre estadi no ens ho oferirà graciosament ningú . Nostre serà , i per tant , nosaltres l ’ haurem de construir . Acabades les festes i la natural eufòria , s ’ haurà de portar a terme el camí pràctic i de sacrifici . De les paraules haurem de passar als fets . I per això comptem amb
|
tots els nostres i ..., els que encara no ho són ”.
Sota l ’ enorme expectació diària de la gent blaugrana , les obres de construcció del nou estadi van seguir el seu ritme en aquells terrenys que en el passat havien estat de barraques . Per fi , el 24 de setembre del 1957 es va inaugurar l ’ imponent Camp Nou , que amb una capacitat inicial de 99.000 espectadors doblava l ’ aforament del camp de Les Corts i es convertia en el nou temple barcelonista . Aquell dia de la Mercè es van obrir les portes del futur .
|
La premsa va assenyalar que a la col·locació de la primera pedra de l ' Estadi hi van assistir unes 60.000 persones . |