PER JUAN MANUEL ASENSI

B A R Ç A N 1 1 8

El 0-5 al Bernabéu del 1974 va ser un partit molt bonic i molt ben jugat per part nostra . A la mitja hora de joc , vaig fer el primer gol , a passada de Marcial . Poc després , quan el Johan va fer el segon , ens vam sentir més segurs i més dominadors de la situació . A partir d ’ aleshores , a la segona part , tot va venir rodat i van arribar els gols : jo vaig tornar a marcar i també ho van fer Juan Carlos i el Cholito Sotil . La imatge que m ’ ha quedat d ’ aquell dia és la del públic del Bernabéu aplaudint-nos mentre entràvem al vestidor . Les diferències que teníem amb els jugadors del Madrid es quedaven al camp . La prova és que després d ’ haver-los guanyat 0-5 , amb el permís de l ’ entrenador , uns quants jugadors del Barça vam anar al pub que tenia Benito a La Castellana . Recordo que vam muntar una tertúlia , amb altres jugadors del Madrid i la gent del pub . Quins temps més diferents !

PER IVÁN IGLESIAS

Després de trenta anys , aquell partit continua molt present a la meva vida , sobretot quan viatjo a Catalunya i la gent me ’ n parla . És normal : va ser un Barça-Madrid amb un resultat històric , que repetia el que vint anys abans s ’ havia aconseguit al Bernabéu , amb el Johan al camp . Jo tenia 22 anys , acabava d ’ arribar al Barça i seia a la banqueta , al costat del Txiki , comentant-ho tot . Em venen al cap el mosaic , els 120.000 culers , el moment en què vaig sortir substituïnt Bakero … I el gol , clar . Romário va posar una passada profunda , entre el central i el lateral , que em va deixar sol davant Buyo i el vaig superar per sota les cames . Imagineu l ’ alegria : era el 5-0 . El que va fer que el Toni Bruins deixés aquella imatge icònica amb la mà oberta . Em sento molt afortunat d ’ haver format part d ’ aquell equip i d ’ haver après del Johan . El seu llegat quedarà per sempre .