Vàrem saber que seríeu al voltant de 10.000 a les grades , vinguts i vingudes de tot arreu . En molts casos , fins i tot , havent fet un viatge de 21 hores en autobús ! És increïble ! Heu de saber que durant tot el dia de la final us vàrem sentir des de l ’ hotel . Al matí , quan dinàvem , mentre esperàvem l ’ hora del partit ... El moment de pujar al bus per anar fins a l ’ estadi ja va ser màgic . Em pensava que no podríem sortir d ’ allà ! Quanta energia positiva que ens vàreu transmetre !

Què us puc comentar del partit ? Rebre el primer gol en contra tan aviat va ser un cop dur , però l ’ equip va reaccionar molt bé , amb un joc reconeixible i ofensiu . Només es jugava al camp del Wolfsburg i vàrem tenir nombroses oportunitats bones per , com a mínim , empatar . No es va aconseguir i el rival ens va fer el 0-2 , diria que en la seva segona arribada clara a la nostra àrea ... Tot i això , ni cap de les meves companyes ni jo mateixa vàrem perdre la confiança en el que estàvem fent . A la mitja part , en Jonatan ens va acabar de tranquil·litzar i ens va esperonar a seguir igual . Calia ajustar uns petits detalls tàctics i la pilota acabaria entrant .

Així va ser . L ’ inici de la segona part va ser clau . De seguida , amb l ’ esquerra i amb el cap ( i amb el cor , si m ’ ho permeteu ) vaig tenir la sort de fer , per fi , els dos gols que ens mereixíem i que ens tornaven la calma per seguir fent el nostre futbol . Teníem un gran oponent al davant , molt físic i amb molta qualitat , però notàvem que estàvem sent millors i que no se ’ ns podia escapar . Tota una demostració de mentalitat guanyadora . El 3-2 de la Frido va ser l ’ apoteosi col·lectiva . La segona Champions ja era nostra ! Quan va xiular l ’ àrbitre va ser una explosió de felicitat . Vàrem abraçar-nos , vam cantar , riure , plorar , alçar la copa ... I vaig tenir l ’ honor de ser escollida MVP de la final ... Tot amb vosaltres al costat . Poder-ho celebrar tots plegats va ser indescriptible .

Suposo que imagineu l ’ eufòria i la festa que hi va haver a l ’ avió de tornada i quan vàrem aterrar a Barcelona ... L ’ endemà va tornar a ser memorable . Feia molt de temps que el Club no feia una ofrena a la Plaça Sant Jaume i va ser un honor ser-hi per primera vegada amb el Femení . Des dels balcons de la Generalitat i de l ’ Ajuntament ens ho vàrem passar d ’ allò més bé mencionant la Teoria del 2 o felicitant la Bruna pel seu aniversari . Creieu-me que les vostres cares d ’ alegria allà baix no se ’ ns esborraran mai .

Aquesta us la devíem i aquest equip , ja ho sabeu , quan es posa una cosa al cap no para fins a aconseguir-la . Ara toca descansar . Ens retrobarem la temporada que ve amb nous reptes i objectius . I segur que comptarem amb vosaltres per assolir-los . Fins aviat , culers ! Enhorabona , afició ! n