PRIMER EQUIP
ELS NOUS FITXATGES
Romário , Ronaldo , Rivaldo , Ronaldinho i ara … Raphinha . El Barça torna a comptar amb un davanter brasiler que pot arribar al primer nivell mundial , un futbolista desequilibrant cridat a ser una peça important en l ’ engranatge de l ’ equip de Xavi
ALBERT FIBLA / MARC BRAU FOTOS : © FC BARCELONA / GERMÁN PARGA
RAPHINHA
UNA ALTRA R DEL BRASIL
Des de la Restinga , una humil favela de Porto Alegre , al Camp Nou hi ha un llarg i difícil camí que Raphael Días Belloli , Raphinha , ha estat capaç de recórrer en 26 anys . Mentre assimila que avui vesteix la mateixa samarreta amb què el seu principal referent , Ronaldinho , es va fer gran , a l ’ extrem brasiler només li surten paraules d ’ agraïment . “ Va ser un honor molt gran saber que el Barça em volia . Seguir les passes de Ronnie , de Neymar , de Dani Alves … I d ’ altres , com Romário , Ronaldo , Rivaldo … quin gran honor . Arribar aquí , posar-me aquesta samarreta , no hi ha paraules ”, explicava als mitjans del Club amb un somriure gegant als llavis . “ Tinc somnis , sí . Espero donar el millor de mi . Què poden esperar de mi , els culers ? Soc un jugador que lluita sempre per la victòria , no m ’ agrada perdre mai . Faré el possibe per donar el màxim , per ajudar l ’ equip . Vull guanyar-ho tot i quedar-me molts anys al Barça ”, deia també .
No ho ha tingut gens fàcil . Fill d ’ una família molt humil , va jugar als equips formatius del Gremio però , quan tenia nou anys , va ser descartat per la seva feble complexió física . Després de pair el disgust , va voltar per diferents equips de Porto Alegre fins que va decidir fer les maletes per buscar-se un lloc al futbol professional brasiler . “ El meu somni era jugar com a professional al Brasil . No ho vaig aconseguir , però ara estic aconseguint un somni encara més gran . I algun dia podré jugar al Brasil ”, assegura ara . Encara en categories inferiors , va tenir un breu pas per l ’ Audax de Sao Paulo abans d ’ arribar a l ’ Avaí , de l ’ estat de Santa Catarina , on va destacar fins al punt de cridar l ’ atenció del Vitória de Guimaraes portuguès .
“ Tots els equips per on he passat m ’ han ajudat a crèixer , com a esportista i com a persona . Vaig arribar a Portugal , per jugar al Vitória , amb 19 anys . Era un nen i vaig haver de madurar molt ràpid . Va ser difícil , però ho havia de passar . Allà vaig conèixer el futbol europeu ”, assegura . A la Lliga portuguesa hi va jugar tres anys , dos a Guimaraes i un a Lisboa , amb l ’ Sporting . Després , una temporada a l ’ Stade Rennais francès i cap a la Premier League , amb el Leeds . “ La diferència entre el futbol francès i l ’ anglès és la