amb la veu de l ’ speaker i l ’ entrepà de la mitja part , que també forma part de la tradició . “ Quanta gent pot cabre al camp ? De veritat que és gairebé com tres cops tot Vilafranca ?”, va preguntar a la mare sense acabar de creure el que veia . Després de cantar cinc gols va caure fos de son al cotxe , potser somiant com serà la primera vegada de la seva germana , la Bruna , més petita que ell i que encara no sap que també en viurà una d ’ aquí un temps .
Sembrant la llavor culer El cas de la Siena és una primera vegada al Camp Nou que arriba aviat , amb tan sols dos anys . Els seus pares , la Sandra i l ’ Esteban , van decidir portar-la a l ’ Estadi coincidint amb un dia emblemàtic . “ Em feia molta il·lusió que el primer partit que veiés fos de dones perquè el missatge que s ’ ha de transmetre és que qualsevol dona pot fer el que vulgui a la vida ”, assegura la Sandra amb convicció . La Siena va estrenar equipació perquè la que tenia se li havia quedat petita i va gaudir de l ’ ambient a l ’ esplanada de Tribuna abans de començar el partit . Un cop a dins va desplegar tota la seva expressivitat picant de mans i cridant “ Barça , Barça !”. Com que només té dos anys serà difícil que la Siena recordi alguna cosa d ’ aquella tarda quan sigui gran , però els seus pares han sembrat una llavor educativa que arrelarà en ella i l ’ acompanyarà tota la vida . “ Per a mi el partit no anava de batre un rècord , era un tema de transmetre que res t ’ ha de frenar com a noia ”, assegura la Sandra . De moment , fins que ella ho entengui , la Sandra es queda amb l ’ emoció que experimenta la seva filla quan la lleva al matí . “ Mami , Barça !”, li diu somrient cada dia des del partit . n